| Passeig pel riu Garona
Recorregut transfronterer de mines La Vall mes ferestega de la Val d'Aran Uelhs deth Joeu i Plan dera Artiga |
 |
|||
|
|
||||
| Passeig pel riu Garona
Recorregut transfronterer de mines La Vall mes ferestega de la Val d'Aran Uelhs deth Joeu i Plan dera Artiga |
|
|||
|
|
||||
Excursió recomanada a peu. Recorregut: Salardú, Unha, Gessa, Arties, Garòs, Casarilh, Arties, Gessa. Durada 4,30 h. Dificultat mitjana. Durant aquesta ruta podrem visitar gran part dels pobles del Naut Aran. Prendrem com a punt de sortida el punt d’informació de Salardú, (a l’extrem d’una gran esplanada d’aparcament a la vora d’un abeurador) des d’on anirem cap a Unha on podrem admirar la casa Bastet, edificació senyorial del segle XVI. La magnifica vista de la Maladeta juntament amb la bellesa dels pobles que anem trobant durant el recorregut ens farà gaudir durant el descens per la vall. El Barranc de Corilha. Arties on podrem visitar l’església de Sant Joan. Garòs. Casarilh on prendrem la pista del bosc d’Escunhau. Barranc de Bargadera. Banhs d’Arties, restes d’antigues edificacions termals. Arties Gessa. Pont de Corilha. Unha, santet de Sant Blai. Es torna a Salardú seguint el mateix itinerari fins al punt de sortida seguint les marques GR. Prats, indrets amb avellaners, freixos i zones humides de ribera ens endinsen en la frescor de la natura. Més informació d’aquesta ruta en les oficines de turisme de la Val d’Aran. 
La industria minera a la Val d’Aran i a la Vall de Lez sempre ha sigut transfronterera. Basada essencialment en el zenc i plom argentífer, es desenvolupà des de la meitat del segle XIX a la primera meitat del XX. Els llocs d’estracció estaven situats de 1700 a 2500 m. Els miners vivien a la muntanya durant l’estació del bon temps, els allotjaments, les cantines i els magatzems són els testimonis d’una gran activitat. Els minerals es baixaven fins als “bocards”, a la part baixa de les valls (Eylie, Òrla, Bossòst, Cledes i Pontaut) on s’aprofitava l’energia hidràulica que movia les turbines. Segons els llocs i els períodes, s’utilitzaven pel transport una guia o corredera hidràulica, jous de cavalls, mules, vagonetes sobre vies de ferro, canals i tuberies, cables telefèrics... Mines de Liat (1717), jaciments de zenc, restes de galeries, edificacions, telefèric de 15 km., primers forns d’Era Horneria i els murs de la bugaderia de Pontaut. Mines de Plan de Tor (1872). Mines de Montoliu-Urets (1890). Mina d’Horcalh (1899). Mina de Tuc der Ôme (1892). Mina de Margalida (1868), abans de l’explotació del zenc ja havien exixtit treballs d’explotació de plom. Mina de Victòria (1910), jaciment més productiu, queda l’edifici de la bugaderia de Bossòst. Mines de Chichoix (1600), existien antics treballs referits al plom i la plata, resta el canal que l’unia amb la Plagne i el primer transportador per cables aeris. Mines de Bentaillou (1901). Mina de Rouge (1947), nivell inferior del jaciment de Chichoix-Bentaillou, restes de l’estació del telefèric. Mina de Bulard (1859), el camí d’accés, obert a pic i pala, li va donar a la mina el sobrenom de “Minjaira d’òmes”, restes d’instal·lacions exteriors espectaculars. Bocard d’Eylie (1855), restes pendents de revalorització amb vistes a un futur “Centre d’Interpretació Minèr Culturau e Scientific”. Òrla (1902), al Pònt d’Òrla restes de la via per portar el mineral. 
Excursió recomanada per fer a peu. Temps aproximat de 2,30 h. a 3,00 h. Distància 7,700 km. Dificultat fàcil/mitjana. Desnivell 270 m. Aquest recorregut ens permetrà conèixer bona part dels pobles que constitueixen el Terçon de Castièro (Val d’Aran), acompanyats per les marques de GR. L’itinerari de pujada comença a Vielha, des d’on es va remuntant el riu Garona per la part solana a través d’un sender bastant atractiu, que a mesura que va guanyant alçada ens oferirà bones vistes de la vall en general. El contrast és força evident un cop passat el poble de Casarilh, des d’on s’inicia el retorn per la part ombriva, remuntant entre arbres caducifolis i prats fins al límit del bosc d’avets, gaudint de bones panoràmiques del Naut i Mig Aran. L’arribada a Vielha es fa a través de la vall del riu Nere, pel Cap dera Vila, la part alta de la població, travessant-la i passant pel costat de cases senyorials com la casa Rodès (1608) i la Tor deth Generau Martinhon (s.XVII), aquesta última habilitada com a Musèu Etnològic de Vielha. Durant el recorregut podrem gaudir de la bellesa dels pobles de Vielha (977 m.) Km. 0,000 de la sortida; Betren (1.000 m.) Km. 1,300; Casarilh (1.040 m.) Km.3,200; Escunhau (1.050 m.) Km. 3,950 i del Riu Garona Km. 2,700 i Riu Nere Km. 7,400. Tot el recorregut està ben senyalitzat. Torisme Val d’Aran pot facilitar-nos planells de la ruta. 
Excursió recomanada per fer a peu. Temps aproximat de 3 a 4 hores. Dificultat fàcil-mitjana. L’itinerari proposat parteix del Plan de Beret i seguint el curs del riu Noguera Pallaresa, travessa l’extensa zona de pastures d’alta muntanya. A mesura que es va perdent alçada, el camí va indemnitzant-se en el bosc de pi negre. El pas per la borda en runes d’Es de Cabau ens fa pensar en els darrers habitants d’aquesta zona, que es van veure obligats a abandonar-la cap els anys seixanta per les dures condicions de vida de la zona. L’arribada al santuari de Montgarri és d’una bellesa espectacular. Situat entre prats i boscos, a la vora del tranquil Noguera Pallaresa, ens envolta una calma absoluta. Hi ha dos refugis per poder menjar i fins i tot fer-hi nit. S’ha de passar les ultimes cases de Montgarri per anar a buscar la pista principal, ben a prop del límit d’Aran amb el Pallars. La pujada es fa seguint aquesta pista per la part obaga, amb més bon estat però a la vegada més transitada, sobretot a l’estiu. Es travessen els boscos de Mor i el de Dossau, que guanya alçada fins al Plan de Beret. Km. 0,000 Plan de Beret. Km. 1,700 Riu de Barlongueta. Km. 3,050 Riu de Parros. Km. 3,900 Pònt de Cabau. Km. 4,000 Es de Cabau. Km. 5,400 Santuari de Montgarri. Km. 6,150 Cases de Montgarri. Km. 9,000 Riu dera Labeja. Km. 12,000 Riu des Cabanes. Km. 12,200 Riu Noguera Pallares. Km. 12,600 Pàrquing del Pla de Beret.
L’itinerari d’aquest mes te un recorregut de 12 km. i es pot fer amb bicicleta o be a peu. Avans de començar-lo proposem una visita a la ciutat de Vihela, centre neuralgic de la Val d’Aran i punt de sortida de la ruta, on gaudirem de la extraordinària bellesa del paisatge que l’envolta i podrem pasejar i admirar les restes de l’antic Castell de Vielha, l’esglesia parroquial de Sant Miquèu, el Musèu dera Val d’Aran o el Palai de Gèu. Des de Vielha seguirem per la carretera en direcció a Bossòst fins arribar a Es Bòrdes (a 9 km. de Vielha). Una vegada allà agafarem el desviament que hi ha a l’esquerra, una carretera de muntanya asfaltada que s’endinsa en la vall del riu Joeu i que ens portarà fins al Pla de l’Artiga, que està situat a 1.500 metres d’altitud i on es troba el refugi. La perspectiva de la vall, des d’aquest punt es tanca al fons amb la silueta de la Tuca Forcanada que s’alça majestuosa en l’horitzó. A 5 minuts, descendint des d’el Pla arribarem als Uelhs deeth Joeu, un entorn que cal contemplar sense preses, i on te lloc un curiós fenomen natural que ens permet gaudir de la bellesa de les aigues que surten de la terra . L’ Artiga de Lin es el nostre punt final de la ruta i a la vegada es el punt de partida per els enamorats de la muntanya que vulguin continuar i fer la clássica travessa, a peu, a la vall de Benasque per el Port de la Picada d’unes 2 hores i mitga de durada i on podrem contemplar el massis de la Maladeta i l’Aneto. 
Aquest mes, que la neu dificulta l’accés a moltes rutes de muntanya, proposem un itinerari més fàcil i a l’abast de tothom. Un passeig pel terme municipal de Vielha e Mijaran on trobarem una sèrie de petites poblacions d’una gran bellesa, amb mostres interessants d’arquitectura popular i esglésies romàniques i gòtiques que son la base d’aquesta ruta. Prenent com a punt de partida Vielha -on podrem visitar l’església de Sant Miqueu, construcció de diferents èpoques, i el santuari de Santa Maria de Mijaran- i en direcció Salardú, trobarem els pobles de Betren amb l’església de Sernilh del segle XII i XIII; Escunhau amb l’església de Sant Pèir, segle XI i XII, i Casarilh amb l’església de Sant Tomàs, segle XII. Tornant a Vielha i amb direcció Bossòst podrem gaudir del encant de la resta de pobles Casau amb l’església de Sant Jaime; Gausac amb l’església de Sant Martin, segle XIV; Vilac amb l’església romànica de Sant Feliu de finals del segle XII; Montcorbau amb l’església romànica de Sant Esteue, segle XI; Mont amb l’església de Sant Laurents; Betlan amb una de les construccions més antigues de la vall, l’església de Sant Pèir, segle XI; Aubèrt amb l’església de Sant Martin, segle XIII, situada fora del nucli urbà; Vila amb l’església de Sant Pèir, i Arròs amb l’església de Santa Eulàlia, gòtica del segle XIV, el campanar és de base octogonal amb una atípica coberta gairebé plana i única en la zona. Paisatge, arquitectura, una bona oferta hotelera i una cuina amb personalitat pròpia, una combinació perfecte per gaudir. 
Camins de miners i contrabandistes. Es recomana fer la ruta de Porcingles a Pontaut a peu, doncs té una durada de 2 hores i el recorregut és molt fàcil. Aquest itinerari era utilitzat com a via principal del contraban i dels durs treballs a les mines de Liat. Durant el recorregut gaudirem de la bellesa d’Era Lana de Les, del massís de Maladeta i dels espessos boscos de l’obaga de la Vall de Toran. L’iniciarem a Palanca de Peirarrot a la pista d’accés a Sant Joan de Toran, a la cruïlla del nucli de Porcingles. Abans del pont, es pren la pista que puja fort fins a les primeres bordes de Porcingles. Just a l’entrada, es deixa una bifurcació a la dreta i es continua tot dret. A uns 600 metres, travessarem el nucli de Porcingles, i just a la sortida deixarem un abeurador a la dreta, i anirem pel camí que discorre entre camps de conreu abandonats. Al km. 2,150 trobarem una cruïlla. Continuarem recte. Fins a Canejan seguirem les marques del PR-C-114 i les del GR211. A un km. aprox. travessarem un torrent i continuarem pel mateix camí uns 600 metres, i baixant per una forta costa arribarem a Canejan. Seguint les marques del GR travessarem el poble i passant pel carrer Carrèra, al final hi ha unes escales que porten a l’inici del camí que davalla ràpidament. Durant tota la baixada gaudirem d’una bona vista d’una part del Baish Aran, del nucli de Pontaut i unes antigues edificacions mineres. Ens trobarem un pont que travessarem i arribarem a la carretera local de Canejant. Seguirem la carretera, a la dreta, en direcció al nucli de Pontaut, punt final de l’excursió. 
Situació: divisòria de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Prenent com a punt de sortida l’heliport de Vaquèira, seguirem la pista forestal que ressegueix la ribera de Ruda i que és transitable per a qualsevol vehicle fins a la pleta de Campo (a partir d’aquí, si el vehicle es tot terreny, s’hi pot transitar fins a la pleta de Saboredo); més endavant, la pista, es comença a enfilar i s’endinsa, riu amunt, per una zona d’arbredes fins a la Pleta de Saboredo, on neix el camí que va al refugi. Aquest camí, que segueix un curs escalonat, està ben senyalitzat i te poca dificultat. Seguirem la carena per la banda esquerra i en mitja hora arribarem al refugi des d’on ja podrem gaudir de la gran bellesa dels estanys: d’Era Cenrosa, que pot ser contemplat des de tots els punts del perímetre i és ple de caletes; i el del Mig, arrodonit i a recer. Podrem recórrer el circ per una primera ruta en direcció al coll i el port de Ratera, seguint la riba dels estanys: Major, de grans dimensions i força fondària, que rep els rierols provinents del Glaçat i on a certes hores s’emmiralla el majestuós tuc de Saboredo; i del de Saboredo de Dalt, més petit que l’anterior, on dominen les roques. O una segona ruta pel camí que careneja des d’un punt més baix que l’estany Major i que travessa un collet que arriba directament a l’estany Glaçat situat gairebè a 2500 metres d’altitud. Ascendint el coll tindrem una perspectiva total de l’estany i del magnífic conjunt que te al seu voltant. 
Excursió recomanada per fer a peu. Recorregut: Uelhs detth Joèu, Plan dera Artiga. Temps aproximat 1 hora. Dificultat: Fàcil. Distància: 2,500 km. Ruta senyalitzada. Petit recorregut circular de gran bellesa, per un dels indrets més visitats de la Val d’Aran, Era Artiga de Lin. Per arribar-hi en cotxe es pot sortir des de Vielha, passant per Gausac i Plan Batalhèr (16 km) o bé des d’Es Bòrdes remuntant tota la vall del riu Joèu (7,7 km). La primera descoberta de l’itinerari és el fabulós salt d’aigua dels Uelhs deth Joèu on talment fa l’efecte que presenciem el naixement d’aquestes aigües que, procedents de la glacera de l’Aneto, ja porten un llarg recorregut, durant el qual han travessat subterràniament el Circ dera Artiga. L’única petita dificultat de l’excursió és la remuntada dels Uelhs deths Joèu per un sender amb fort pendent però recompensat per la frescor de l’entorn. Es travessa un bosc mixt d’avets i faigs fins a un portal de pedra que ens dona l’entrada a l’Artiga de Lin, impressionant cercle on destaquen pics com el Malh des Pois (o Forcada), Malh dera Artiga i el Tuc de Pomèro. Un cop al refugi dera Artiga i després d’haver fet una tranquil·la passejada per tot el pla, el retorn al punt inicial es fa per la pista asfaltada d’accés, però si es vol evitar aquest tram, l’opció seria tornar pel mateix recorregut a la inversa. Informació i guies a l’Oficina de Torisme Val d’Aran.
Excursió recomanada per a bicicleta de muntanya. Tot el recorregut està senyalitzat. Recorregut: Bossòst, Les, Sant Blai, Era Lana de Les, Les, Bossòst. Temps aproximat: 2,30 h. Dificultat: fàcil. Distància: 10,60 km. Desnivell: 150 m. L’itinerari transcorre pel fons de la vall, cap al Baish Aran. Tot el recorregut coincideix amb el GR-211, excepte el tram de la carretera dera Lana. La pujada des de Les a Bossòst es fa pel mateix camí, és a dir, pel Camin Reiau. L’únic tram que s’enlaira del riu Garona és el pas per l’ermita de Sant Blai (segle XII), des d’on comença el bonic camí que anirà dominant en tot moment sobre el gran pla dera Lana, amb bones vistes sobre Bausen. Aquesta petita església es troba situada sota el castell de Les, que data del segle XI, i que fou l’antiga residència dels barons de Les. Km. 0,000. Prendrem com a punt de sortida la Plaça deth Grauèr a Bossòst (710 m.). Km. 1.100 Camí cap a les bordes de Bossòst. Km. 2.500 Cruïlla. Per l’esquerra s’arriba a la central i a la piscifactoria. Km. 3,300 Les (631 m.) on podrem visitar la plaça deth Haro, on hi ha un tronc d’avet d’uns dotze metres plantat al bell mig de la plaça fins al dia de Sant Joan que serà cremat. Km. 4.050 Ermita de Sant Blai. Km. 5.500 Era Lana. Km. 6,350 Capèla dera Pietat. Km. 6,750 Les i Km. 10,600 Final de l’excursió a Bossòst. 
Aquesta ruta ens porta durant la major part del recorregut per la solana de la vall, on descobrirem l’espès i frondós bosc de roures des Artigaus i petits camins en paisatges sorprenents. En el camí que va des d’Arres de Jos a Arres de Sus, travessarem una zona de prats i grans vistes i trobarem l’església de Sant Joan d’Arres.
Excursió recomanada a peu.
Excursió recomanada per a bicicleta de muntanya.
