Ponts Medievals Vall de Cardos

La Sal de Gerri

Boren-Pont Medieval dArreu

Circ de Saboredo

La vall d'Estaon

Cami Reial d'Espot

Bago de Llessui Estanys de Mainera

Llagunes - Freixa

La Vall d'Arreu

L’itinerari, a peu, transcorre paral·lel al riu Noguera de Cardós, és fàcil, d’una durada d’anada de 3 h 15 min. aproximadament, d’una extraordinària bellesa i de gran valor cultural. La ruta s’endinsa en els municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre, situats a la Vall de Cardós, i ens dona la possibilitat de gaudir de la majestuosa presencia dels ponts medievals de la Vall. Prenent com ha punt de sortida Llavorsí, agafarem la carretera L504, fins arribar a Ribera de Cardós, on començarem la ruta. Sortirem del nucli endirecció llevant, pel camí que s’agafa des de la plaça Major, en direcció al riu. Des de l’església de Sta. Maria, surt un camí que seguirem, i al cap d’uns 400 metres, ens creuarem amb la carretera asfaltada direcció Tavascan, que seguirem uns 100 metres fins a tro-bar, a la dreta, el Pont medieval de Cassibrós, de més de 12 metres de longitud, format per un sol arc de mig punt. A la seva riba esquerra, la base del pont s’allarga, deixant que passi per sota la canalització d’un rec. Passat el pont, el camí continua a l’ esquerra riu amunt, fins a Cassibrós. Continuarem uns metres per la pista que surt de sota el poble i que va al Pla de Nègua, a la esquerra retrobarem el camí que va vorejant el riu, company inseparable durant aquesta ruta, fins arribar al pont que el travessa i que ens porta a Ainet de Cardós, Esterri de Cardós i Ginestarre. Continuarem direcció Lladorre, seguint la carretera, a uns 100 metres, trobarem una pista que seguirem fins a connectar amb el camí que puja cap a Arrós de Cardós, en 25 minuts creuarem la passera que travessa el barranc i sortirem de nou a la carretera, des d’on continuarem sempre en direcció Lladorre, a través del camí del Serrat d’Arrós i que surt a una pista d’accés a conreus, que seguirem, fins a trobar una cruïlla que constitueix la ruta principal i seguint la mateixa pista arribarem al pont medieval de Lladrós i la venerada ermita de la Mare de Deu del Pont. Continuarem per la pista que transcorre riu amunt, pel seu marge esquerre, fins arribar a Lladorre, on s’agafa el camí que porta fins al pont de Borito, el més petit, però el més ben conservat. A les llibreries de les nostres comarques podrem trobar guies i mapes de la regió que faran més segura la nostra sortida. L’atractiu d’aquesta ruta radica en la diversitat de valors tant naturals com culturals que posa al nostre abast, dons podrem gaudir de vistes panoràmiques d’una gran bellesa, admirar els boscos de coníferes i els de ribera, la fauna, la flora, el romànic de la Vall... Inici

Ruta merament testimonial però molt interessant, que documenta sobre una activitat econòmica que a l’edat mitjana donà una forta puixança a la població de Gerri de la Sal (capital del municipi del Baix Pallars, a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congostos d’Arboló i el de Collegats), i que ha marcat el destí dels seus habitants. La fabricació de la sal, documentada ja al s.IX, es convertí en un lucratiu ne goci fins a l’últim quart del s.XX, a principis del qual es constitueix la Comunitat de Fabricants de la Sal. La unitat bàsica d’una explotació saline ra és el salí, que es composa de: toll, arcabotes, eres i caseta. Havien funcionat unes 750 eres...“S’havien arribat a produïr uns 40.000 quintars a l’any (1.600.000 quilos)...”. La sal s’extrau de l’aigua salada que aflora a una temperatura de 21ºC. La distribució de l’aigua es feia a través de troncs d’arbre prèviament buidats que formaven un canal. L’activitat, determinada per la meteorologia, començava el mes de juny i durava fins a finals d’agost. A la tardor, la sal era transportada per una colla de mules (tiro) i emmagatzemada al Magatzem de la Sal o Real Alfolí (casa de la sal), situat a la part alta del poble, on es feien els diferents processos d’acabat: pesar, moldre i empaquetar o ensacar. Feien tres qualitats: sal granada (pel bestiar), sal fina (per cuinar) i, sal de luxe (per taula). Visitarem els edificis, obtindrem una informació molt complerta de tot el procés i podrem veure fotografies i estris que ens apropen al passat de les salines. Inici

Itinerari, a peu, de fàcil realització i d’una durada d’1h 20m, que s’aconsella realitzar durant tot l’any menys durant el període hivernal donada la presència de neu. Prenent com a punt de partida Esterri d’Àneu (Valls d’Àneu-Pallars Sobirà), agafarem la carretera que porta a la vall d’Isil. Situat al peu de l’embassament de Borén es troba el poble del mateix nom. Allí visitarem l’església parroquial de Sant Martí, patró del poble; sortirem de la plaça major i travessarem el riu per un pontet de fusta, iniciant l’ascensió pel camí, una mica costerut, on s’observa l’empedrat fet amb grans pedres. Arribarem a un petit planell i ja som a la vall d’Arreu, tancada per la seva capçalera pels tucs de Marimanya, Rosari, Muntanyó d’Àrreu i de la Cigalera. A l’altre costat es veu el poble d’Àrreu. Seguirem un camí planer i travessarem el riu d’Àrreu i estarem atents per veure les restes de l’antic castell d’Àrreu. Creuarem un curs d’aigua i dins d’un prat, trobarem l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, d’origen romànic, on s’hi celebra cada 5 d’agost un aplec. Dalt d’un turó observarem les restes de la Torre de la Minyona, més endavant trobarem la serradora d’Àrreu i les Bordes d’Àrreu. El camí descendeix cap el poble d’Àrreu, on podrem admirar les seves construccions de muntanya i l’església romànica de Sant Serni. Continuarem pel camí fins arribar al pont medieval d’Àrreu que creuarem per sortir a la carretera asfaltada que seguirem fins arribar a Borén. Durant tot l’itinerari, d’aquesta petita caminada per la vall d’Àrreu, gaudirem d’esplèndides vistes panoràmiques i de la companyia d’una exuberant naturalesa amb presencia de grans freixes i bedolls, aigua, animals de bosc..., i amb l’arribada de la tardor, un impressionant ventall de colors, impregna tot el paisatge. Inici

Situació: divisòria de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Prenent com a punt de sortida l’heliport de Vaquèira, seguirem la pista forestal que ressegueix la ribera de Ruda i que és transitable per a qualsevol vehicle fins a la pleta de Campo (a partir d’aquí, si el vehicle es tot terreny, s’hi pot transitar fins a la pleta de Saboredo); més endavant, la pista, es comença a enfilar i s’endinsa, riu amunt, per una zona d’arbredes fins a la Pleta de Saboredo, on neix el camí que va al refugi. Aquest camí, que segueix un curs escalonat, està ben senyalitzat i te poca dificultat. Seguirem la carena per la banda esquerra i en mitja hora arribarem al refugi des d’on ja podrem gaudir de la gran bellesa dels estanys: d’Era Cenrosa, que pot ser contemplat des de tots els punts del perímetre i és ple de caletes; i el del Mig, arrodonit i a recer. Podrem recórrer el circ per una primera ruta en direcció al coll i el port de Ratera, seguint la riba dels estanys: Major, de grans dimensions i força fondària, que rep els rierols provinents del Glaçat i on a certes hores s’emmiralla el majestuós tuc de Saboredo; i del de Saboredo de Dalt, més petit que l’anterior, on dominen les roques. O una segona ruta pel camí que careneja des d’un punt més baix que l’estany Major i que travessa un collet que arriba directament a l’estany Glaçat situat gairebè a 2500 metres d’altitud. Ascendint el coll tindrem una perspectiva total de l’estany i del magnífic conjunt que te al seu voltant. Inici

Interessant volta a la Vall d’Estaon, petita vall lateral a la vall principal de Cardós (Pallars Sobirà). Itinerari a peu de fàcil realització i senyalitzat.
Durada: 3 h. 20 m. Recorregut: Ribera de Cardós - Bonestarre - Anàs - Estaon - Surri - Ribera de Cardós. Època aconsellable: tot l’any, a excepció dels períodes hivernals amb presència de neu. El punt de sortida serà el nucli de Ribera de Cardós. A uns 400 m., seguint el camí en direcció nord, creuarem la carretera asfaltada i agafarem una pista que és l’antiga carretera que donava accés a la vall d’Estaon. A uns 100 m. es troba el camí de ferradura que puja cap a Bonestarre. Travessarem el riu d’Estaon varies vegades, gaudirem de la bellesa de verds prats, alzinars de muntanya, freixes, nogueres i avellaners. Podrem admirar les esglésies de Santa Maria (Ribera de Cardós), Sant Feliu, Sant Vicenç (Bonestarre), Sant Romà (Anàs), Sant Jaume (Estaon), Santa Eulàlia (Estaon) i Santa Coloma de Surri i l’antiga mola del poble de Bonestarre. Informació detallada en la “Guia d’itineraris culturals i de natura del Pallars Sobirà” i a les Oficines de Turisme. Inici

Durada: 2 h. Desnivell: 450. Recorregut: Font del Planell (Escaló) - Borda del Terrissaire - Mola d’Estaís - Espot. Itinerari de fàcil realització, recomanable tot l’any menys quan hi ha neu.Per a conèixer la Vall d’Escrita o Vall d’Espot. Aquesta vall, orientada transversalment d’oest a est, està formada pel riu Escrita i els seus afluents que porten les seves aigües des del vessant dret de la vall. L’orientació de la vall provoca un fort contrast entre el vessant solell, molt pendent i rocós i dominat per un matollar, i el vessant obac, molt frescal i cobert totalment pel bosc. La capçalera de la vall d’Escrita forma part del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Començarem la ruta pel camí de ferradura o camí reial que uneix Escaló (vila que conserva l’estructura de vila closa) i Espot. A uns 700 m. d’Escaló, trobarem l’inici de l’antic camí de ferradura que unia Escaló amb Espot, lloc on hi surt la font del Planell. Durant aquesta ruta gaudirem de camps de conreu i pinedes de pi roig i passarem per la borda de Terrissaire, on sortint de la ruta podrem visitar el Castell de Llort que donada la seva situació estratègica, revela que fou una fortalesa de primer ordre dins del Comtat del Pallars. A l’altre costat de la vall del riu Escrita, creix un alzinar muntanyenc i s’arriba a la mola d’Estaís on trobarem amb el GR-11 que ve d’Espot. Després d’haver creuat el barranc de la Mata, trobem les restes de la primitiva església romànica de Santa Maria. Tot just abans d’arribar al poble passem pel costat de la presa d’Espot. Creuem el pontet que travessa el barranc de Peguera i ja entrem al poble partit en dos pel riu Escrita. Allí podrem visitar el pont medieval de Capella, la Torre dels Moros, l’església parroquial de Santa Llogaia i la Casa del Parc, exposició permanent sobre el Parc i centre d’informació i sortida de diferents excursions.
Recomanem les guies “Itineraris culturals i de natura pel Pallars Sobirà 1 i 2 Rutes de Senderisme” hi ha informació més complerta d’aquesta ruta i d’altres del Pallars Sobirà. Inici

Durada: 5 h 30 min. Desnivell: força desnivell. Dificultat: fàcil però llarg. Cal tot el dia per a fer a questa ruta. Es recomana fer la ruta a peu i sortir a primera hora del matí. Recorregut: Ben senyalitzat, Llessui-Bago de Llessui-Bordes de Llesui-pas de Mainera-Estanys de Mainera-l’Estanyet-planells de Jou-Bago i Llessui.
Sortida: des d’el poble de Llessui l’itinerari transcorre per una pista apta per a vehicles tot terreny que es poden deixar al pas de Mainera. El sector nord de la ruta ( sistema lacustre de Mainera, Montorroio i Montsent de Pallars) forma part de la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A l’hivern podrem gaudir de la bellesa del paisatge nevat i la resta de mesos, dels canvis constants que ens ofereix la natura.
Durant el recorregut podrem gaudir d’una gran panoràmica del sector baix de la Vall d’Assua, del Bago de Llessui paisatge modelat per les activitats agroramaderes, la vall de Mainera, amb el seus estanys molt freqüentats pels pescadors, amb la curiosa mina de marbre, Orris abandonats i que eren destinats a l’elaboració de productes de la llet.
Es poden fer bones i espectaculars observacions d’ocells, papallones, rapinyaires, mamífers, flora...

Recomanem les guies: “La vall d’Assua” d’editorial Piolet i “Fauna del Pallars Sobirà” d’editorial Pòrtic. Inici

Avans de començar la ruta podrem visitar l’aula de natura instal·lada en el pis superior de l’edifici de l’estudi a Llagunes.
Camí cap a Freixa al poble de Llagunes. Travessem per la palanca de troncs el Riu de les Comes de Rubió. Destaquen els oms, els clops, els salzes i els freixes. Comença una suau pujada entre avellaners i boixos...
La Roca de Llagunes: gran bloc de roca calcària del període Denovià que es caracteritza pels seus colors grisos i marronosos.
El Pla de Les Fitosos, antics conreus de blat convertits avui en pastures. Els arbustos predominants són el ginebre i el càdec.
L’Esterrassader impressionant tartera formada pels despreniments de roques. La carena de la Serra de Freixa. La topografia canvia considerablement en aquest indret. Des d’aquí podem baixar al poble de Freixa o bé pujar a un petit turó que veiem a la dreta per tal de tenir una excel·lent panoràmica dels pobles de Rubió, Llagunes, Soriguera i Vilamur, tots ells situats al marge dret del barranc del Cantó. Si mirem cap a el nord-oest, identificarem el Monsent de Pallars, amb la seva cresta arrodonida, just al costat d’aquest el Montorroio, i fins i tot els Encantats i sant Maurici.
La Foranca una dolina que forma un forat un forat obert d’un parell de metres d’amplada i de fondària desconeguda. Les dolines són depressions del terreny que es formen per la dissolució de la roca calcària sota terra; Al principi es formen cavitats interiors que, poc a poc, es van fent més grans i, en alguns casos, quan el sostre s’enfonsa, forma depressions a la superfície. En tot el recorregut per la serra ens fixarem en els formiguers a tocar dels matolls de ginebres on els ocells insectívors s’hi proporcionen l’aliment.
Font d’Arminyana. En aquesta zona, les roques calcàries alternen amb argiles grises; ocasionalment, el contacte entre els dos materials (calcàries permeables i argiles impermeables), dona lloc a petites fonts, com la d’Arminyana, on l’aigua surt a la superfície.
Les Fontetes, aflorament d’aigua que formen un patamoll.
Pera Sella, una roca enlairada des d’on es pot veure el Cap de les Culties, un serrat sequer que es troba a l’altre costat de la vall.
Camps enfonsats, anomenats el CLot del Pui. Les Llorsantics camps de conreu, avui transformats en terrenys de pastura i Les Fornicons.
Una de les característiques més peculiars dels pobles situats a la ribera dreta del barranc del Cantó és el seu típic color vermell. La gent de Llagunes, Rubió, Soriguera i Vilamur han treballat els gressos i conglomerats vermells del Triàssic i Permià Superior per aixecar les parets de les seves cases, pallers i quadres. de la mateixa manera, els pobles de la ribera esquerra del barranc del Cantó, han tret els seus materials de construcció de les calcàries grises i dolomines del Denovià. Els vertebrats que es troben a la zona corresponen a la fauna típica de l’estatge montà pirinenc. Empremtes i excrements denoten la presència de porcs senglars, guineus, teixons, esquirols, fagines, gats mesquers... fauna ornitològica variada corbs, estrets... és abundant l’aligot. Pineda de pi roig, amb un sota bosc dominat pel boix i on abunda la molsa pròpia dels llocs ombrívols. Inici

Els accessos són des d’Esterri d’Àneu on s’agafa la ctra. C-147 en direcció a Isil, fins a arribar a Borén.
La vall d’Arreu forma part de les valls d’Àneu, al nord-est del massís de Beret, entre els rius Noguera Pallaresa i Bonaigua.
Té una extensió de més de 2000 ha. i ha estat declarada Espai d’interès natural per la Generalitat i també està inclosa en la campanya de WWF/Adena de boscos europeus de protecció prioritària, i el tram més proper del Noguera Pallares és Reserva Natural parcial de la Noguera Pallaresa-Bonaigua, amb un bosc de ribera ben desenvolupat.
És una vall d’origen glacial on es troben tots els estatges altitudinals pirinencs des dels 1200 m. fins als 2700 m.
Vegetació: Antics conreus i prats de pastura en àrees obertes entre restes de rouredes de roure de fulla gran, arbres caducifolis (freixes, bedolls, oms, pollancres, roures) i matollars de bàlec amb gramínies. Més amunt d’Àrreu hi ha els antics prats de dall amb avellaners i arbres dispersos i, a l’estatge subalpí, el pi negre a l’obaga. Marcòlics grocs.
On hi ha vessants amb molt pendent trobem avetoses i bedollars fruit de la successió de les comunitats vegetals després d’una allau.
Fauna: En general és característica de boscos eurosiberians i de zones obertes, adaptada a hiverns freds amb presència de neu. Hi habiten espècies singulars com el trencalòs, el gall fer, l’àguila daurada, la merla d’aigua, i mamífers grossos com cérvols, cabirols, porcs senglars, guineus, martes i fagines, sargantana roquera.
Patrimoni: l’ermita de la Mare de Déu de les Neus (romànica del s. XII), les Bordes d’Àrreu, el poble d’Àrreu, el pont medieval i l’església de Sant Martí de Boren. Vestigis de les activitats humanes des de temps immemorials.
Visites: Sorpe, Isavarre, des d’Àrreu pujada als estanys de dalt, l’Ecomuseu a Esterri d’Àneu, l’Església de la Immaculada d’Isil, la serradora d’Isil.
Recomanem les Guies d’editorial Pòrtic i “Els itineraris culturals i de natura pel Pallars Sobirà” on trobareu informació molt complerta de les nostres comarques i fotografies de gran qualitat. Inici

Durada: 4h 15m fins a Tor. Desnivell: 550 m. Dificultat: Al llarg del recorregut hi ha dos passos aeris que no són aconsellables per a persones que pateixen vertigen. Recorregut: Alins - Norís - Tor. Època recomanada: tot l’any, excepte els períodes amb presencia de neu. Itinerari d’alta muntanya.
Accés amb vehicle: Des de Llavorsí (Pallars Sobirà s’agafa la carretera local L-510 fins a Alins. A uns 2 km. d’Alins en direcció a Àreu es troba, vora la carretera el senyal d’inici de la ruta.
El camí que transcorre en molts trams suspès sobre la vall.
La ruta transcorre per la Vall de Tor, i seguint la Noguera de Tor, el principal riu de la vall. La vall té una orientació est-oest, amb una clara diferenciació, a nivell de vegetació, entre solana (domini de l’alzinar muntanyenc) i l’obaga (pi negre, pi roig, avet i bedoll). A les zones altes es dona pas als matollars i prats de pastura. La vall de Tor, amb el seu pas fronterer del port de Cabús, que comunica amb Andorra, és la via més famosa d’entrada de contraban cap al Pallars Sobirà.
L’itinerari comença al poble d’Alins on destaca l’església de Sant Vicenç i l’ermita de Sant Quiri des don hi ha una bona vista panoràmica. Davant de Sant Quiri, a l’altre costat de la vall es veu la torre de les Bruixes.
La ruta comença a 1 km. del poble d’Alins, i segueix la carretera asfaltada en direcció a Àreu, on es troba una petita esplanada en la qual està situat el senyal d’inici. Des d’aquí s’agafa el camí vell de Norís, que puja en fort desnivell fins al coll anomenat Portell. A partir d’aquí el camí baixa suaument fins a Norís amb bones vistes panoràmiques. La vegetació que domina és un alzinar muntanyenc amb presència de boix. A l’entrada del poble de Norís hi trobarem l’església de Sant Serni. Creuem un pontet de fusta per agafar el camí de Tor que puja dret per la solana i en 1 h. travessem pel coll del Cap de la Costa. A partir d’aquí el camí transcorre completament enlairat. El camí descendeix cap a la pista que porta a Tor, que s’ha de seguir durant 1 km. A Tor es troba el conjunt de Sant Pere del Roc i del castell de Tor. La tornada cap Alins es pot fer pel mateix camí de pujada o bé seguint la pista forestal.
Més informació a les Oficines de Turisme de la comarca. Recomanem: ”Itineraris culturals i de natura pel Pallars Sobirà” 1 i 2 publicades pel Consell Comarcal del Pallars sobirà i que podeu trobar a les llibreries d’aquesta comarca. Inici