 Prenent com a punt de sortida La Pobla de Segur en direcció al Pont de Suert, arribarem al poble de Senterada i agafarem la carretera que va a la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella, a la capçalera del Flamicell. La carretera acaba a les instal·lacions de la presa, que travessarem i on veurem, ben indicat, el camí de l’estany Gento i el refugi de Colomina. A peu, en direcció N-NE, seguirem el carener per una costa de forta pendent. Seguirem la via del carrilet i travessarem els tres túnels que hi trobarem. Estarem aprox. 1h. per fer aquest camí força planer des de l’aparcament fins a arribar a L’estany Gento, que es pot dir que és regulador del cabal de gairebé tots els estanys de la zona, que hi arriben subterràniament. Des d’el refugi de Colomina tenim dues opcions: fer el sector dels estanys Tort, Neriolo, Cubesco...; o el dels estanys de Colomina, de Mar, Frescau, i de Saburó. Tot passejant tranquil·lament, podrem recórrer el primer sector, on gaudirem de la bellesa dels racons de l’immens estany de Tort. Situat al seu costat l’estany Neriolo, don surt l’accés a la collada que comunica amb els estanys Salat i de Reguera. Continuarem per la ribera de l’estany Cubeso, on trobarem el camí que franqueja la collada de Dellui fins arribar als estanys Castieso i Morto, tots dos a recer. La segona opció ens porta a l’estany de Colomina, a peu del refugi. I ben a prop l’estany Frescau, a recer i envoltat de turons; i al seu costat l’estany de Mar, tot sovint mig buit. inici
 Amb l’arribada del mes de setembre s’inicia l’època anual de la brama del cérvol ( de mig setembre a mig octubre). A aquest mamífer remugant podrem observar-lo, a la comarca del Pallars Jussà, durant l’anomenada: ruta de la brama del cérvol.
Prendrem com a punt de sortida La Pobla de Segur, en direcció el Pont de Claverol i abans d’arribar a Hortoneda (on s’acaba la carretera asfaltada) farem una parada per admirar la bonica vista general de La Pobla, la perspectiva dels conglomerats de Collegats i el Roc de Santa. Continuarem per pistes, passant prop del barranc de Peralba, Coma d’Orient i arribarem a Cap del Boumort, on farem un altre parada per assolir el cim a peu i poder observar des de allà, la extraordinària panoràmica que s’ens ofereix de Montserrat, el Pedra Forca i fins i tot en un dia seré la Serra de Guara d’Osca. A partir d’aquí començarem la segona part de la ruta, en la que, degut a la despoblació forestal originada per un incendi, ens serà mes fàcil poder observar al cérvol amb les seves femelles, escoltar la brama i admirar les imponents banyes massisses i ramoses dels mascles. Continuarem per Els Prats, Coll de Llívia, Obaga de Carreu, La Molina de Carreu, Herba Sabina i sortirem de la reserva per una porta que cal tornar a tancar sempre, arribarem a Pessonada, St.Martí de Canals i el final de la ruta, La Pobla. Cal tenir en compte que per les característiques de la ruta es aconsellable fer-la amb cotxes adequats i millor si potser amb guies coneixedors del terreny, amb els que podrem gaudir d’una informació i observació mes amplia gràcies als seus coneixements d’aquest habitat i els equipaments que porten. No oblidem el respecte per l’entorn i pels animals que l’habiten. Si som pacients i silenciosos els cérvols no s’amagaran i podrem gaudir de la seva bellesa. inici
 Les comarques del Pirineu occidental es caracteritzen per una gastronomia, rica, nutritiva i de bon paladar, amb plats abundants i consistents, confeccionats amb productes autòctons de la terra i receptes mil·lenàries que defineixen el seu caràcter natural, tradicional i saborós. A l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran les carns són el plat fort i el corder és el protagonista de molts d’ells. La vedella, criada de forma tradicional per ramaders d’aquestes comarques, és una carn molt apreciada per la seva excel·lent qualitat, juntament amb el porc, la truita de riu i el senglar. Alta Ribagorça: el freginat, la girella, el xorís o la secallona, l’escudella i la vianda, el civet de senglar, la col i trumfes amb suc de rosta, el mostillo, la coca de llardons i el brossat... Pallars Jussà: embotits, girella, palpis, gossets de sang, botifarra traïdora, el civet d’isard, l’escudella barrejada, oli d’oliva, mostillo, el brossat, all i oli de codony, xolís, la coca de samfaina o d’enciam... Pallars Sobirà: farcit de carnaval amb panses i ou dur, sopes de pastor i sopes de fesols, nous amb mel, truites de carreretes, la col i trumfes amb bolets, el mostet, els retorts, les orelletes, la coca de llardons, les rosques de comí... Val d’Aran: Olha Aranesa, vin cau, patés, choriço, langoïssa seca, langoïssa, bolh, cueta, anditos, caulets farcits, turrin... Com a complements tenim els formatges de llet de cabra i llet de vaca, la mel, les confitures dolces - naturals de petits fruits del bosc- i salades o els patés casolans i tota mena de bolets. Vi de bona qualitat i la ratafia licor d’aiguardent, nous i herbes... La Denominació Comarcal de Productes Alimentaris garanteix la procedència i la qualitat dels productes elaborats en aquestes comarques. inici
 Els museus, son espais d’art on es conserven trossets de la història dels pobles. Ens endinsen en les èpoques antigues -de fa cents o milers d’anys- d’aquestes comarques i es una manera enriquidora d’ampliar els coneixements dels llocs que visitem i gaudir del passat. El Pallars Jussà: Museu dels Raiers (El Pont del Claverol), material gràfic i documental sobre rais i raiers d’arreu del món i local. Museu de la Conca Dellà (Isona), importants vestigis arqueológics romànics de l’antiga Isona; paleontologia dels dinosaures que poblaren la terra fa 65 milions d’anys, mostres de petjades i nius fòssils d’ous; etnologia vitícola. Museu Comarcal de Ciències Naturals (Tremp), exposició permanent “Matèria Fòssil”.inici
 Aquesta ruta ens permet visitar un ample ventall de pobles, camins i pistes amb monuments, paratges i panoràmiques d’una gran bellesa. Es pot fer a peu o en bicicleta i en alguns trams es pot utilitzar el tren. Tremp, Aramunt, Pessonada, La Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Santa Engràcia... Sortint de qualsevol d’aquestes poblacions es poden fer innumerables combinacions. Des de Tremp passarem pel Pont del riu sobre la Noguera Pallaresa i agafarem un camí en direcció a la Central Hidroelèctrica; passarem el pont sobre el canal i agafarem un desviament a mà dreta, amb una forta pujada, que passa pel costat de diverses granges; continuarem pel camí que ens portarà a la Font de la Coma; prop de la Casa Cassasses gaudirem d’una magnífica vista sobre el llac. Bordejant l’embassament arribarem a la Font de la O i Aramunt. Si estem cansats es pot optar per prendre l’asfalt fins a la Pobla, o bé podem tornar en tren (estacions La Pobla-Salàs de Pallars-Tremp); sinó, podem cercar la pujada a Pessonada per diversos camins i des d’allà per l’asfalt fins a La Pobla. Cal visitar el poble de Santa Engràcia, situat a 1010 m. d’alçada amb una preciosa vista dels Pirineus i la Conca. També el Barranc de Seròs... En definitiva rutes i rutes que ens demanen una estada perllongada i molt agradable en la comarca del Pallars Jussà. Inici
 La Vall Fosca es troba situada geogràficament a l’alta muntanya, a la capçalera del riu Flamicell, entre massissos imposants. És una vall de paisatge privilegiat i gran riquesa natural. La porta natural de la Vall Fosca és Senterada, (N-260 des de La Pobla direcció El Pont de Suert), on cal prendre la carretera L-503, direcció La Pobleta de Bellveí. Seguint la carretera que remunta el curs del Flamicell, coneixerem les acollidores poblacions de La Pobleta de Bellvei, La Plana de Mont-rós, Molins, La Torre de Capdella, Espui i Capdella i arribarem al peu del telefèric de Sallente, que salvant un desnivell de 500 m. ens portarà fins a Estany Gento, des d’on es contempla tota la vall; estem en una de les zones lacustres més remarcables d’Europa, tenim a l’abast 22 llacs i nombrosos cims de prop de 3.000 m. Hi trobarem el Refugi Colomina. Des de la Pobleta de Bellveí podem visitar el llac natural de Mont-cortés, un altre paratge d’una bellesa que no es pot descriure; hi podem arribar en cotxe o en bicicleta per la carretera asfaltada de Montcortés. Monestirs, esglésies i ermites romàniques donen fe de la importància històrica dels seus pobles que ens parlen del passat. Destaquen del seu passat romànic, l’església de Sant Julià de Espui, la de Sant Vicenç a Capdella i l’ermita de Sant Martí a la Torre de Capdella i que va servir com a torre de defensa. Inici
 La vessant militar de la Guerra civil va deixar a Catalunya un munt de testimonis de dures batalles, si bé és a les comarca del Pallars el lloc on s’han preservat - degut a la seva geografia pirinenca - més i millor. Aquí encara s’hi poden trobar moltes d’aquelles trinxeres que foren la línia de front que paral·lela al rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, separà durant nou mesos les dos exercits.
Ara podem gaudir d’una alternativa diferent i innovadora: la visita organitzada i guiada als antics camps de batalla de la Guerra Civil, visitant i descobrint trinxeres i “búnquers” que en més o menys bon estat encara es troben al llarg de tot el Pallars, i a la vegada donar a conèixer, amb visió i rigor històric, el que succeí en aquells dies i en aquesta línia de front.
Mitjançant diferents itineraris tenim l’oportunitat de conèixer i descobrir d’una manera fàcil i rigorosa, enmig d’uns paratges meravellosos, els vestigis i restes que hi queden actualment, abans que l’acció del home i de la natura en facin perdre tot rastre. En aquest article citarem només els itineraris del Pallars Jussà:
ITINERARI 1 - Zona de la Conca. Opció 1: Hostal Roig. Opció 2: Mont de Conques.
ITINERARI 2 - Zona de la Pobla de Segur. Opció 1: Vilanoveta (foto de l’article). Opció 2: Sant Corneli. Opció 3: Roc de Pessonada. Opció 4: L’Esglesieta. Opció 5: Baiarri
Aquest projecte conta amb l’assessorament i la col·laboració del servei d’història del Departament d’història i documentació de la Universitat de Lleida (UDL). Informació i fotografia facilitades pel Sr. Manel Gimeno - HISTÒRIA PER DESCOBRIR - La Pobla de Segur - Pallars Jussà. Inici
  Guàrdia de Noguera: Ubicada a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp, a 532 m. d’altitud sobre el pantà de Cellers. Podrem visitar el Castell de Mur.
Collmorter: a 806 m. altitud des del qual es veu una panoràmica meravellosa
Mur: església parroquial de Santa Maria prop de l’antic castell de Mur esmentada el 1044.
Estorm: Situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre. Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador. Santuari de la Mare de Dèu de Fabregada a l’oest del poble.
Moror: a 1057 m. d’altitud, al vessant meridional del Solà de Moror. De la seva església parroquial de Sant Miquel depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm.
L’Alzina: 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares. Església parroquial de Santa Creu.
Beniure: al vessant septentrional del Montsec d’Ares, església de Santa Creu.
Sant Esteve de la Sarga: a 875 m. d’altitud és en un coster que vetlla el camí del coll d’Ares. L’església parroquial dedicada a Sant Esteve.
Castellnou de Montsec: 1074 m. d’altitud, situat damunt el serrat de Castellnou. Església de Sant Esteve.
La Torre d’Amargós: situat en una vall tributaria, per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana a l’W de Castellnou de Montsec. Església de la Concepció.
La Clua de la Conca: a l’esquerra del barranc de la Conca, afluent de la Ribera Ribagorçana. Pertanyia al monestir de Lavaix. Parròquia de Santa Maria.
Alsamora: a 851 m. d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Ribera Ribagorçana, a 4 km. de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.
Recomanem els llibres “Fets, costums i llegendes” “Pallars Jussà”. Obres molt complertes que recuperen tota la tradició cultural dels nostres pobles. De Joan Bellmunt i Figueras. Pagès editors. Fotografies de Joan Bellmunt. Inici
  Municipi a l’esquerra de la Noguera Pallaresa. Rebé oficialment el nom de Pallars Jussà, fins el 1995, data en que el nom fou canviat pel de Conca de Dalt. Població 450 habitants. És accidentat per les serres del Boumort, a la seva part occidental (cap de Boumort, 2070m), i pels vessants septentrionals de la serra de Sant Corneli (1.341 m.), que separa les dues parts de la Conca. La Noguera Pallaresa limita el terme, des de la seva sortida de l’estret de Collegats fins el gran pantà de Sant Antoni. Algunes activitats tradicionals han desaparegut, com l’extracció de lignit de les mines de Sossís, tancades als anys cinquanta, o el transport de fusta pel riu, desaparegut amb la construcció del pantà. Gaudeix d’una important diversitat i d’un gran nombre de possibilitats d’oci activitats nàutiques i de lleure a l’embasament de Sant Antoni, les coves de Serradell, el museu dels Raiers, el Nucli deshabitat d’Aramunt Vell, actualment en procés de rehabilitació, senderisme, excursions a cavall, bicicleta, pesca.... També s’esta ultimant la posada en funcionament d’un circuit obert de trial, la reserva Nacional de Caça del Boumort, ( on es pot observar la brama del cérvol) indret privilegiat de contacte amb la natura i amb espècies animals com els cérvols, voltors, trencalossos
El cap del municipi és el poble del Pont de Claverol: La necròpolis de la Capsera. El terme comprèn també els nuclis d’Aramunt, Claverol amb el Castell de Claverol i església parroquial de Sant Martí consagrada el 1349, Erinya on s’inicia l’important congost d’Erinya que comunica la Vall Fosca amb la conca de Tremp, Hortoneda amb Església parroquial de Santa Maria d’origen romànic. Pessonada on hi ha entre d’altres l’ermita de la Mare de Déu de la Plana, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla i Torallola... Un seguit de pobles on podrem gaudir de la bellesa del paisatge i la calidesa dels seus habitants. Inici
|
|
