Les falles: la ruta del foc

La ruta de la llúdriga

Romànic a l'Alta Ribagorça

Barruera - Zona Cavallers

Del bon menjar

Ruta del museu

Iguerri - Esperan

Coll - Casos

Casos - Vilaller

Els rastres de la fauna pirinenca

Pont de la central de Bono - Senet

Senet - Port de Gelada - Barruera

Barranc de Viu de Llevata

Aquesta festa tradicional, relacionada amb el culte solar, va aparèixer abans de l’arribada dels indoeuropeus. Aquest ritu el feien els homes per donar gràcies als déus per l’èxit en les collites i l’arribada del solstici d’estiu. Es creia que els mals esperits, que sortien a mitja nit, fugien en veure el foc i les fogueres. Les falles són troncs resinosos de pi d’uns 2 m. de llargària. Els trossos de teia s’enganxen a un mànec de freixe o avellaner amb filferro i puntes. Hi ha una varietat de falles anomenades “rentines” que són teies d’una sola peça. En apropar-se la festa de cada poble, els jovestallen, -de forma tradicional com han vist fer als seus avantpassats- pins alts i frondosos i els planten en un indret elevat de la muntanya que sigui visible des del poble i que anomenen “faro”. Allí encendran la seva falla, en fer-se fosc, el dia de la festa, i començaran la baixada de la muntanya, amb les torxes flamejant com rius de foc, guiats pel fadrí major o cap de colla. Al poble, seran rebuts amb música i el so de les campanes, i formaran una foguera al centre de la plaça amb les falles mig cremades, per ballar després al voltant del foc. Ruta de falles: 16 de juny Durro. 23 de juny Barruera, Boí, El Pont de Suert, Vilaller, Senet. 7 de juliol Erill la Vall. 14 de juliol Taüll. (Alta Ribagorça). També a Isil capital de la capçalera de la Noguera Pallaresa, aigües amunt d’Esterri d’Àneu. Valls d’Àneu. (Pallars Sobirà), el 23 de juny, en fer-se fosc començaran les falles. A La Pobla de Segur (Pallars Jussà) el dia 17. Inici

A la piscifactoria de Pont de Suert, on es troba el Centre de Reproducció i Recuperació de Llúdrigues, podrem veure diferents exemplars d’aquest mamífer, conèixer com viu i els seus costums. Prenent aquest centre com a punt de partida, sortirem de Pont de Suert en direcció a Vielha, i passats uns 2 Km., girarem a la dreta i enfilarem la carretera que condueix a Boí. Un cop a la vall aquest recorregut ens permetrà gaudir de la vegetació de ribera de la Noguera de Tor, on veurem boscos de pi roig, om i faig, hàbitat de la llúdriga, tot passant prop de Llesp, Cardet, Barruera i Erill La Vall. Continuant aquesta carretera, en direcció a Caldes de Boí arribarem a l’aparcament de la Farga, on trobarem un trencall a la dreta que ens porta fins al control d’accés al parc on deixarem el cotxe. A partir d’aquest punt comença l’itinerari senyalitzat d’uns 4 Km. d’anada i tres i mig de tornada. Al llarg del recorregut gaudirem de la ribera de San Nicolau, de la panoràmica de la vall en forma de «U» característica del seu origen glacial, i també h trobarem les bordes de Casòs i de Gaspar, així com l’ermita de Sant Nicolau. Al final de la ruta veurem l’esplèndida panoràmica de l’estany de Llebreta. A la Casa del Parc ens facilitaran informació de les rutes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Inici

Prenent com a punt de sortida la capital de la comarca, el Pont de Suert, haurem de recórrer 2 km. per la N-230 per arribar a la bifurcació de la carretera de la vall de Boí. A partir d’allí anirem primer al poble de Cóll, situat a mà esquerra i a 3 km. de la carretera general, on podem visitar l’església de Santa Maria. Seguint per la via general, poc abans d’arribar al km.10 i després d’agafar un encreuament, a l’esquerra es troba el poble de Cardet, on està situada l’església de Santa Maria, l’única de la vall amb una espadanya de tres ulls. Continuant el trajecte arribem a Barruera, on apartada del nucli antic es troba l’església de Sant Feliu. Des d’aquí hem de desviar-nos a mà dreta, i seguir una carretera secundaria de 3 km; que ens conduïrà al poble de Durro i a l’església de la Nativitat de la Mare de Déu. Encara a Durro, una mica més amunt, es veu l’ermita de Sant Quirc, un excel·lent mirador sobre la vall de Boí. Tornarem a la via principal i arribarem al km.15,5 on agafarem una bifurcació, a mà esquerra, fins a trobar el poble d’Erill La Vall, amb l’església de Santa Eulàlia, on hi ha una majestuosa imatge . Arribats en aquest punt, un parell de quilòmetres més amunt, la carretera pren dues direccions; la de mà dreta ens portarà a Boí on hi ha l’església de Sant Joan. A 3 km. de distància arribarem al poble de Taüll on gaudirem de la bellesa dels dos conjunts artístics més importants de la Vall: les esglésies de Santa Maria i Sant Climent. Després d’acabar el recorregut per la Vall de Boí, tornarem al Pont de Suert i en direcció a la Pobla de Segur trobarem, a 12 km., el poble de Viu de Llevata, amb l’església de Santa Maria. Inici

Aquesta ruta esta situada al terme municipal de Barruera (Alta Ribagorça). El recorregut es suau, l’única dificultat és el trajecte des de la presa de Cavallers fins al refugi. Amb cotxe, des de la vall de Boi, enfilarem la carretera en direcció al balneari de Caldes, que arriba a la presa de l’estany de Cavallers, on hi ha aparcament. A peu mateix de la presa trobarem el camí que puja als estanys de a vall superior. El camí segueix la ribera de l’estany de Cavallers pel costat dret fins a l’altre cap, la pleta del riu Malo. Un cop travessat l’estany, un trajecte planer ens condueix al riu Negre, que travessarem per una palanca; tot seguit iniciarem l’ascensió a les Llastres de la Morta per un camí força marcat i d’un pendent considerable, fins a l’estany Negre i el refugi Ventosa i Clavell. Des d’aquest punt podrem iniciar diferents recorreguts: El primer, en direcció al port de Colomèrs, als estanys de Colieto que són en una pleta magnífica on el camí del port agafa un cert pendent. El segon, en direcció al port d’Oelhacrestada, pels estanys de Travessani, que es troba enmig de turonets entapissats de verd; des Monges, el més gran i profund de la zona (exceptuant la presa de Cavallers); i Mengades, d’encontorns ondulants, que, amb la petita península i l’illot, ofereix un paisatge ben definit i personal. I el tercer als estanys de Travessani per accedir després als dos de Tumeneia, amagats però accessibles.Inici

Les comarques del Pirineu occidental es caracteritzen per una gastronomia, rica, nutritiva i de bon paladar, amb plats abundants i consistents, confeccionats amb productes autòctons de la terra i receptes mil·lenàries que defineixen el seu caràcter natural, tradicional i saborós. A l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran les carns són el plat fort i el corder és el protagonista de molts d’ells. La vedella, criada de forma tradicional per ramaders d’aquestes comarques, és una carn molt apreciada per la seva excel·lent qualitat, juntament amb el porc, la truita de riu i el senglar. Alta Ribagorça: el freginat, la girella, el xorís o la secallona, l’escudella i la vianda, el civet de senglar, la col i trumfes amb suc de rosta, el mostillo, la coca de llardons i el brossat... Pallars Jussà: embotits, girella, palpis, gossets de sang, botifarra traïdora, el civet d’isard, l’escudella barrejada, oli d’oliva, mostillo, el brossat, all i oli de codony, xolís, la coca de samfaina o d’enciam... Pallars Sobirà: farcit de carnaval amb panses i ou dur, sopes de pastor i sopes de fesols, nous amb mel, truites de carreretes, la col i trumfes amb bolets, el mostet, els retorts, les orelletes, la coca de llardons, les rosques de comí... Val d’Aran: Olha Aranesa, vin cau, patés, choriço, langoïssa seca, langoïssa, bolh, cueta, anditos, caulets farcits, turrin... Com a complements tenim els formatges de llet de cabra i llet de vaca, la mel, les confitures dolces - naturals de petits fruits del bosc- i salades o els patés casolans i tota mena de bolets. Vi de bona qualitat i la ratafia licor d’aiguardent, nous i herbes... La Denominació Comarcal de Productes Alimentaris garanteix la procedència i la qualitat dels productes elaborats en aquestes comarques.Inici

Els museus, son espais d’art on es conserven trossets de la història dels pobles. Ens endinsen en les èpoques antigues -de fa cents o milers d’anys- d’aquestes comarques i es una manera enriquidora d’ampliar els coneixements dels llocs que visitem i gaudir del passat. Alta Ribagorça: Propera obertura del Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí. Inici

Recorregut: 2 km. Durada: 45’. Dificultat: tot el recorregut és d’un pendent suau. A Esperan hi ha una mica de pujada. Es pot fer a peu o amb bicicleta. Descripció de la ruta: el camí que comunica Igüerri amb Esperan, ofereix una bona panoràmica d’una part de la comarca, poc reconeguda turísticament. Per arribar a Igüerri cal agafar la carretera que comença al Pont de Suert i que duu fins a Gotarta. Esperan és un poble abandonat, on no hi arriba cap carretera ni cap pista. Igüerri és un poble amb pocs habitants. Localització de la ruta des d’Igüerri: El camí es troba a la part alta del poble, vora una font que deixem a l’esquerra. A uns cent metres, es bifurca. Cal que agafem el de l’esquerra, que puja pel Serrat de la Corda. Poc després, es torna a dividir. Aquest cop, cal prendre el de la dreta, que fa una mica de baixada. La ruta transcorre amb pujades i baixades que oscil·len entre els 1390 i els 1400 metres. Novament es divideix en dos, continuant pel de la dreta. Un cop al Barranc de les Lloses, al camí puja i es ramifica per últim cop. Continuem per l’esquerra. Abans d’arribar a Esperan, cal travessar una sèrie de petits barrancs sense aigua. Posteriorment, el pendent es fa més dur i s’endinsa en una roureda. En uns 8 minuts s’arriba a Esperan. Més informació al Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça. Inici

No és apta per a bicicleta. Durada 3 h. Recorregut 6 km. Barrancs: Fenera, Avals, Sant Julià, Portiés, de la Bassa, Obaga i Tartera. Als solells hi ha vegetació mediterrània (única a tot el Pirineu). Plantes aromàtiques, coixinets de monja, pi roig, avellaners, roures i boix.
Ruta que uneix les valls de Boí i de Barravés, que ens permet gaudir d’una bona panoràmica. Camí, empedrat a Cóll, que transcorre per tossals fins arribar a Casós, prop de Vilaller. El camí és de fàcil recorregut fins a Casós i, per arribar a Vilaller, cal seguir la pista de ciment, apta per a cotxes, o bé agafar el sender que es troba enfront del camí que baixa del poble, tot creuant la carretera. Sortint de Cóll, el camí puja cap el barranc de Sant Juliá. Es manté planer a l’entorn dels 1.400 metres. Entre feixes, s’arriba al Tossal de l’Home Mort, sobre Vilaller. Des d’aquí, va baixant fins a Casós. Sortint de Cóll, damunt un tossal, ens trobem una creu foradada de 2,30 metres i un oratori dedicat a Sant Isidre.
Localització de la ruta des de Cóll:
El camí surt del final del carrer principal, vora “Casa Peiró”, un carrer costerut on es troba un abeurador. Més endavant, el camí creua una pista d’accés a prats i segueix recte i empedrat al llarg d’un tram, fins arribar a la creu foradada.
Localització de la ruta des de Casós:
Abans d’arribar al poble, de la carretera que duu a Vilaller surt, a mà dreta, una pista que baixa cap al barranc de Tartera. Arribem a uns prats. Vorejant les feixes anem a parar al Tossal de les Falles.
Recomanem la Guia de camins i senders de l’Alta Ribagorça. Editada pel Patronat Comarcal de Turisme. Inici

Descripció de la ruta: 2 km. Durada 45 minuts. Amb bicicleta, primer tram fàcil i més difícil quan s’agafa el camí al bosc.
Pinedes de pi roig i molts prats de farratge.
El poble de Casós és un petit nucli que pertany al municipi del Pont de Suert.
Es pot arribar a Vilaller mitjançant la pista encimentada (apta per a cotxes), o bé agafant el sender que es troba enfront el camí que baixa al poble, en creuar la carretera. Després de travessar el barranc Obaga, podem gaudir d’una excel·lent vista panoràmica. A Casós, cal destacar l’església de Sant Romà. Es tracta d’una església romànica d’una sola nau, amb un campanar d’espadanya i absis amb arcuacions. Més amunt de Casós, es troba l’ermita de Sant Salvador.
Localització de la ruta des de Casós:
Des de la carretera que arriba a Casós, que ve de Vilaller, a mà esquerra tenim el poble de Casós, amb una pista que puja a l’esquerra i, a la mateixa alçada, a la dreta, surt una altra pista que és la que s’ha d’agafar per baixar fins a Vilaller. Aquesta pista baixa fins a un prat on hi ha una font (surgència arbre), des d’on continua una senda que s’endinsa al bosc fins arribar a Vilaller.
Més informació i planells al Patronat Comarcal de Turisme on disposen de guies de camins i senders. Inici

Alta Ribagorça. Aquesta ruta ajuda a reconèixer els rastres de la fauna dels Pirineus. Durada: 2 h. 30 m. Longitud: 7,5 km. Desnivell: 200 m. Altitud màxima: 1.575 m. Recorregut ben senyalitzat amb uns pals de fusta marcats amb una petjada i plafons amb informació de les espècies més característiques de cada ambient i rèpliques dels seus rastres que ens ajudaran a reconèixer els rastres autèntics quan els observem en la natura i que ens faran saber de la seva presencia encara que no veiem els animals: excrements, petjades, la latrina... de teixons, ós bru, guineus, porc senglar, gall fer, truites de riu, cérvols...
La sortida des de Durro ens endinsarà en una ruta on el primer punt de parada serà l’ermita de Sant Quirc on podrem gaudir de magnifiques vistes de prats alpins i de rocams característics dels cims del Pirineu, així com la pineda de pi negre fins arribar al Mirador de l’Escaleta on gaudirem d’una gran panoràmica de l’Alta Ribagorça i les muntanyes que la coronen i on es fan presents els rapinyaires que podrem observar durant el seu vol.
Creuant una pineda de pi roig, arribarem al camí de Saraís a Durro, un sender centenari per on retornarem a Durro. Passarem per boscos mixtos de roures, freixes i avellaners, prats de dall i pastures. La ruta acaba després de creuar el barranc Gros i amb l’arribada a Durro. Aquest poble conserva encara l’arquitectura tradicional de la vall, i racons encisadors.

Al Patronat de Turisme de la Vall de Boí disposen d’informació que ens faran més fàcil del recorregut. Inici

Descripció: Ruta transitable. 9 km. 2h 45’.
Barrancs de Forcat, l’Artiga, Posa, les Mines, Cagullo, Salvassa i Runada.
Vegetació de ribera, arbust caducifoli amb pi roig.

El camí surt abans del pont, a mà dreta, per una pista que remunta el Tossal de Roca. Després, baixa fins el nivell del riu i segueix pel bosc de ribera fins a Cierco.
Continuem vora el riu, seguint la pista (en no gaire bon estat) entre pedres, creuant diversos barranquets. El camí descendeix entre avellaners.
Creuem el salt d’aigua de Salvassa. A partir d’aquí, la pista es fa més gran. Més endavant, travessem una gran barrancada i, en pocs minuts, fem cap a Senet.
La pista comença a mà dreta, abans de creuar el pont sobre la Noguera Ribagorçana, molt a prop de la Central de Bono. Inici

Descripció:
Ruta transitable per la pista.
10 km. 5 h.
Barranc de la Cometa de Barruera.
Boix, pi roig, pi negre, ginebró i prats alpins.


A Senet, el camí s’inicia a la part alta del poble, just vora els dipòsits d’aigua. Continua ben traçat, vorejat de boixos i va pujant fins al pla de l’Artiga, on localitzem la pista que puja cap al coll.
Creuem la pista i passem al marge esquerre, pujant fins a una borda.
Un cop allí, seguim per uns lloms de prat alpí fins arribar al Port de la Gelada, on iniciem el descens per prats fins trobar la pista que ens duu a Barruera.
Es pot agafar una drecera anant per una cabanera (camí empedrat) fins a l’ermita de Sant Salvador.

A les oficines de turisme de l’Alta Ribagorça us informaran més àmpliament d’aquestes rutes. Inici

Descripció de la ruta: 2 Km. Durada: 45’. Pendent suau, perquè va seguint el curs del riu. Ruta no recomanada amb bicicleta, ja que cal creuar el riu tres cops per passeres de pedres. Trobarem roques sedimentàries, d’origen geològic divers. Vegetació de ribera, amb abundància de sargues. Presència de pinedes de pi roig amb boix.
Aquesta ruta neix a partir del suggeriment dels agents forestals de la comarca, ja que l’esmentat lloc és un punt d’accidents entre els practicants de barranquisme i cal disposar d’una via d’accés clara i ràpida per als equips de rescat.
El camí es va obrir des de la corba del quilòmetre 341 de la carretera N-260, on comença el camí fins arribar a l’engorjat, punt on el pas ja requereix equip especialitzat.
La ruta comença en l’esmentada corba del quilòmetre 341 de la N-260. A la tanca metàl·lica que hi ha, es troba el primer senyal amb pintura vermella i negra. La resta del camí, fins a l’engorjat, està senyalitzat cada pocs metres. En principi, cal baixar fins el riu i després seguir el seu recorregut durant el qual, caldrà creuar-lo tres cops. El pas més complicat és el d’una tartera. Inici

Característiques: Ruta de 3 km. pendent constant durant tot el camí. Duració 45’. No apta per a bicicleta. Rouredes que envaeixen les feixes, i argelagues en gran quantitat.
Descripció: Malgrat que la localització del camí pot resultar complicada en alguns dels seus trams, no és excessivament difícil de recórrer.
Localització: El primer tram és la pista que surt de Sarroqueta i passa per l’església de Santa Maria. Després, es fa molt perdedor i no es torna a identificar, clarament, fins a uns 200 metres abans d’arribar a Castilló de Tor. Inici