| Lucia, un rossinyol a la Val d'Aran
Es Corbilhuers...Caliu al poble de Les Angelina Cases Andreu...Un batec constant Francés Boya Alós... enamorat i presoner de l’escriptura |
 |
||
 El rossinyol, es un ocell que ja de molt jove es fa notable per la bellesa del seu cant, tant aviat te un dring clar com de plata, com un so aflautat i planyívol que omple de música la matinada, el crepluscle i fins i tot la nit. Com ell, la Lúcia, va néixer compassant la seva respiració al ritme de la música, doncs ja de petita el seu niu estava envoltat de notes musicals i poesia que van assaonar el camí pels temps en que prendria el vol i començaria a cantar. Lucia Mas Garcia, cantaire aranesa, va néixer el 26 de novembre del 1954 a Vilanova i la Geltrú, estudià a les Escolàpies de Figueres, i acabada la carrera treballà de mestre d’adults a Vilanova. Al 1976 va tenir el seu primer contacte amb l’Aran, arrel d’un viatge familiar i ja a aleshores va quedar impressionada per aquesta terra. Però va ser l’amor que la va portar a arrelar-hi. Casada amb l’aranès Jusep Loís Sans Socasau, algú els hi va escriure: ”A vosaltres dos, que teniu una terra als peus i alguna cosa a dir”. Te dos fills, en Pau i l’Alide. Enamorada de l’Aran, d’Occitània, de Catalunya i de la cançó, la seva vida a Betren transcorre entre el seu treball de mestre a la petita escola d’Escunhau, la família i la música.Cada any realitza varies actuacions a l’Aran, essent l’únic exponent de cantautora que mai hi ha existit. S’acompanya sempre amb la guitarra i per els músics: Gilbert Julià (contrabaix i xarango), Jordi Bardella i de Castellarnau (guitarra) i l’Erik Fourcade (piano). Compta amb més de setanta composicions pròpies -a més de les adaptacions i recuperacions- que parlen d’infants, d’amor, de recuperació Occitana, de poemes musicats, de dol, de pena i reivindicació Nacional. Estima els escenaris on la intimitat li permet la improvisació i el diàleg amb el públic. Teresa Pamies escriu d’ella: ” ...una timidesa intrèpida que exclou la estridència i la demagògia. Balades i cròniques sobre el món observat, explicat sense estrafer la veu ni eludir els aspectes més sòrdids de la nostra societat,...” L’any 1989 guanyà el premi de Cançó Occitana a les Valls Occitanes di Piamont a Itàlia. Ha guanyat una beca d’investigació a la Universitat de Barcelona. Ha participat en molts recitals a diversos indrets: Perpignà, Lleida, Barcelona, Bordèu, Tolosa, Sitges, Balaguer, Nimes... Durant l’estiu del 98 va impartir un curs de Musica Aranesa a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. Durant la conversa, hom te la certesa de que la seva vida és una historia d’amor amb la terra i amb totes les persones i esdeveniments que s’han creuat en el seu camí. Tornant a casa, acabada l’entrevista, ens acompanya la pau que emana i el seu alè. Discografia: Sota el patrocini d’Idees i Projectes te editat un CD “Ena Antara” (En la terra de ningú, en el país de la llibertat). Te en projecte treure un segon CD de nadales en aranès i un tercer de cançons de dones. Inici
|
|||
Brolla l’aigua de les profunditats de la terra, i dona vida al riu, que tot sovint, esdevé un company inseparable en la vida de moltes persones i del paisatge. Les seves aigües, fresques i netes, sacien la set i refresquen; a través d’elles, en les zones tranquil·les, es pot observar tota la vida que hi batega. Una gran explosió de bellesa s’amaga sota els arbres de las seves riberes, arbres grans i petits als quals alimenta i ajuda a créixer. El seu entorn convida a passejar i explorar espais nous, els sentits s’aguditzen, el seu soroll constant tranquil·litza, fa somiar i desperta imaginació i creativitat. Poc a poc, les pedres que troba durant el seu recorregut, es van polint i adquirint formes pròpies. El riu incansable, acarona i transforma tot el que troba al seu pas. Parlant amb l’Angelina i observant-la, el riu es fa present. La seva vida esta plena d’activitat i la viu amb intensitat. És una dona que agraeix la generositat amb que la vida la ha tractat, i amb gest desprès i desinteressat, posa tots els seus coneixements a disposició dels altres. L’Angelina Cases Andreu, va estudiar Magisteri, Peritatge Mercantil i Filologia Anglesa, però el seu interès per aprendre, la porta constantment a fer cursets de reciclatge professional o de qualsevol dels temes que creu interessants i que l’ajuden a enriquir-se. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre en el àmbit de l’ensenyament, actualment és la directora del Collegi Garona de Vielha (La Val d’Aran) el qual té una capacitat per a 480 alumnes. Paral·lelament, la seva vida social i cultural ha estat i és molt intensa. Va ocupar el càrrec de presidenta del Grup de Mestres de la Val d’Aran, que encara conserva la tradicional festa, iniciada per ella, d’anar a celebrar amb tots els alumnes el final de curs al Pla Bataller. L’any 1973, juntament amb altres persones, va iniciar -i encara hi forma part- la Colla Santa Maria de Mitjaran de Musica i Dansa; grup molt actiu, que ha recuperat moltes de les tradicions musicals i de la dansa de la Val d’Aran. També és impulsora i presidenta de la Fundacion Museu Etnològic dera Val d’Aran. Forma part de la Comission deth Còdi Lingüistic de l’Aranès ,que assessora al Centre de Normalització Lingüística del Conselh Generau d’Aran. És vice-presidenta del Conselh Esportiu dera Val d’Aran. I forma part del recollir diners per a l’adquisició d’un mamògraf per a la Val d’Aran amb solidaritat amb l’Associació Contra el Càncer). En definitiva, és una dona oberta al diàleg amb tothom, amb una gran predisposició vers els altres i compromesa amb la seva terra i les persones; parlant amb ella, es fa present el batec constant i intens de la vida.
Obrim un llibre, i llegint-lo, ens endinsem en mons desconeguts plens de dolçor, crueltat, misteri, imaginació, reivindicació, aventura, realitat... a voltes ens fa riure, plorar, pensar o despertar a noves sensacions i sentiments que tot sovint ens són estranys... ens permet viure en un món paral·lel molt enriquidor... ens transporta a un món íntim, on podem barrejar-nos amb els personatges i viatjar per l’espai que descriu, i on només nosaltres i ningú més hi té cabuda... a voltes, és una eina d’estudi, d’adquisició de coneixements, molt útil per conservar i donar a conèixer la identitat i la història dels pobles. Pot convertir-se en un company silenciós i inseparable quan viatgem, quan estem a casa, o quan caminem per la calmada i a la vegada bulliciosa natura que en aquestes comarques ens envolta... Però, tot això, no seria possible sense la delicada i minuciosa mirada del escriptor/a, que a la vegada impregna de signes les seves pàgines, per transmetre quelcom que ell/a creu important a dir... L’escriptor aranès Francés Boya Alós, neix a Les (La Val d’Aran) l’any 1960, i ja des dels 16 anys, inicia un procés lent però fructífer dins del món de l’escriptura, amb la certesa de que és una de les tasques que ha de portar a terme, al llarg de la seva vida, juntament amb el seu compromís vers les persones i el seu país la Val d’Aran. Ell es defineix «lector que ha passat a escriure»... una eina que l’ajuda a madurar i la manera més fàcil d’explicar tot allò en el que ell creu. Tota la seva obra està relacionada amb la natura... la muntanya, per a ell, espai vital i punt de referència que relaciona el món i l’entorn... l’escenari més còmode on expressa sentiments i emocions que es poden explicar i viure a qualsevol lloc. Autodidacte en la seva trajectòria, ha trobat en la seva família un gran recolzament. Escriure i els esports de muntanya són les seves grans passions. Ha col·laborat i treballat en diferents mitjans de comunicació i dominicals. Va quedar finalista en el Premi Àrnica. Enamorat de la musica tradicional, forma part del grup les Corbilhuèrs, i els instruments que toca són l’acordió diatònic i la flauta de tres forats. Amb tots aquest aspectes que conformen el seu viatge literari i la seva vida vol contribuïr, modestament, a la dignificació de una llengua que respecte i estima profundament, la llengua del seu país... l’aranès.
Si fos flor, seria rosella obrint els seus pètals al bell mig del prat verd, color de l’esperança... Si fos aigua, seria escuma de les ones del mar acariciant la sorra de la platja... Si fos ocell, seria rossinyol que canta en llibertat i mor quan el tanques... Si fos arbre, seria roure majestuós, fort i, també cirerer, que quan floreix regala als nostres ulls la bellesa de les seves flors i quan fructifica ens afalaga el paladar amb la dolçor de les seves cireres... Si fos au, seria colom missatger de pau, sensibilitat i bona voluntat... Si fos.... Si fos... En realitat és rosella, roure, rossinyol.... Maria Josep Benz, neix a Barcelona l’any 1951, neta de l’artista Joan Oliver i filla de la cèlebre pintora Conxita Oliver, ja de molt jove s’inicià en les activitats de les arts plàstiques. Estudià a l’Escola Massana i en la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Amplià els seus coneixements en el taller del seu mestre i gran artista Lluís Montané i Mollfulleda durant 8 anys. En la seva obra hi trobem bustos de personatges coneguts i figures, pintura (quadres de pallassos o paisatgístics), aquarel·la, dibuix... Ha estat Vicepresidenta dels amics del Turó Parc i Pau Casals (1981-1982). Ponent de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès (1983-1986). És fundadora i presidenta del «Moviment Artístic Cultural» a la Val d’Aran integrat per artistes de la localitat i amb grans projectes de futur. Professora i artista polifacètica, actualment es dedica a la seva creació artística i a l’organització (juntament amb altres artistes aranesos), de diverses activitats en favor de l’art i la cultura: trobada amb artistes d’arreu, músics, exposicions, homenatge a l’escultor Lorenzo Quinn... per donar a conèixer la Val d’Aran, internacionalment, des d’una perspectiva cultural. Forma part de la Comissió de dones de Santa Àgueda de la Val d’Aran que organitzen conferències, sopars i venda de productes africans en benefici de l’organització no governamental «Nous Camins». La seva obra, forma part d’exposicions itinerants que recorren països com Bèlgica, Alemanya o França, reculls dels millors artistes del moment i ha estat guardonada en nombroses ocasions: Medalla de Rúbens atorgada per l’Associació Belgo-Hispànica (internacional) en reconeixement a la seva llarga trajectòria artística. Cruz de Palmas de Oro al Mérito Belgo-Hispánico pel seu treball a favor del món de la cultura. Gran triomfadora en el Festival d’ Esculptura et du Marbre celebrat a Saint Beat. Medalla de plata de la Courtoise Française Gran Creu de Plata de l’Agrupació Espanyola de Foment Europeu Inclosa en l’obra «Grandes Pintores i Escultores Españoles» pel seu treball i la seva trajectòria artística... 
Jèp de Montoya Parra neix a Les el 1959. Fill de fuster-ebanista ha heredat la minuciositat i la recerca de perfecció d’aquest artesà que amb les seves gubies i formons, acaricia i transforma la fusta fins a extreure d’ella les betes i les formes que acaronen la mirada dels que les contemplen. Sense antecedents familiars dins del món de l’escriptura la seva vocació neix dels seu amor per la seva terra i per tots els aconteixements del pasat, present i futur que la conformen.
Amb aquest article els Pompiers, els Radioaficionats d’emergència R.E.M.E.R i tots els radioaficionats en general de la Val d’Aran, volen retre un petit homenatge al Pepe EA3AMG, present en el record de tots els que el van conèixer i del qual volen fer participes a tothom.