Les puntaires de Tremp... i la musica dels boixets

Associació de Cultura Comú de Particulars..... una tasca enriquidora

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars

Pal de Paller... criatures, criatures...

Josep Boixadera (1878-1938)...un fotograf del Pallars

Jordi Mir i Parache....trempoli i pallares emblematic

L'Orfeo Infantil de Tremp...una alternativa pe els nens/es

Helena Creus i Esteve.......una escletja de llum en la foscor

Carles Alcoy....recuperant la tradició

F. Xavier Tarraubella i Mirabet

Xavier Baulies........music i cantant

Segons la llegenda, la primera puntaire a Catalunya va ser la Reina Elisenda... A partir de l’alta edat mitjana arriben notícies de la punta al coixí, les primeres puntes catalanes són d’or, argent i sedes de colors, fetes amb fils gruixuts i anomenades randes. Cap el 1600 apareixen els patrons, d’origen italià i l’ofici de puntaire s’estén per tot Europa. Al segle XVIII, a Catalunya, es treballa intensament i es formen tallers principalment a la costa. El comerç de la punta esdevé molt important i s’envien moltes canes a Amèrica i altres llocs. Al segle XIX es treballa en lli i en seda negra i comença l’ús del cotó. A finals de segle XIX i començament del XX amb l’arribada de la punta mecànica, va quedar en perill la conservació de les nocions més elementals, quedant limitada la seva creació a l’entorn familiar.
Però, afortunadament, avui, encara hi ha persones que com la Neus i la Montse lluiten per que no es perdi aquesta tasca artesana de tanta bellesa. Elles, formen part de l’Associació Rosa d’Abril de Tremp (Pallars Jussà) que coordina varies activitats. Fa 7 anys, van decidir promoure un taller per l’aprenentatge de puntes al coixí. Actualment són un grup d’unes 20 puntaires i participen en trobades d’arreu de Catalunya. Tenen la seu al local de l’Obra Social de “La Caixa” de Tremp i es troben cada dimarts de 2/4 de 4 a 2/4 de 6 de la tarda. També ensenyen puntes al coixí als Casals d’avis de Tremp i La Pobla de Segur. Les puntaires tenen gran estima als seus plecs de boixets fets de fusta de boix, als seus coixins allargats i cilíndrics omplerts de serradures o palla llarga, als patrons amb dibuixos de gran correcció, als fils de cotó, perlé, seda..., a l’agulla de picar patrons i a les agulles de cap indispensables. Sols amb entrecreuats i moviments fàcils d’aprendre, van creant un treball delicat i de gran bellesa. Les puntaires de Tremp son dones acollidores amb un gran desig de comunicar-se a través de les pròpies creacions i de les converses, de sentir el gust del ben fer i amb l’esperança de que no es perdi aquesta tradició...El moment més tendre, quan van cantar la trista i dolça cançó “La puntaire” que així comença...
A la voreta del mar
l’Agnès se’n va a treballar
quan l’alba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta... Inici

Després de travessar el pont sobre el riu Flamisell, a mà dreta, davant l’antiga muralla defensiva de la població, es troba un edifici emblemàtic amb aspecte de proa d’embarcació on, forjat, llegim el nom de Comú de Particulars. L’autor del projecte inicial va ser el Sr. Enric Vilanova (El Cubà) i D. Lluís Sert. L’edifici, va ser dissenyat dins de la línia “Arquitectura racionalista”, l’any 1982 per l’arquitecte Joan Arnalot, fill de la vila. Al segle XIII, La Pobla de Segur (Pallars Jussà), tenia uns 500 habitants. Tots els pagesos estaven obligats a utilitzar un molí de farina propietat de la família LLorens i Torres. L’any 1820, un grup de 123 veïns, aprofitant l’anulació de Madrid de certs drets d’exclusivitat, van formar l’associació Comú de Particulars i van construïr un altre molí de farina. L’Escriptura va ser signada el 6 de juliol de 1834. El 6 de febrer de 1900 es va signar, amb el Sr. Isidre Arnalot de la casa de Tort d’Alós, un compromís per instal·lar una “fabrica d’electricitat” i aquesta iniciativa va fer que La Pobla fou la primera població del Pallars que es beneficià de les avantatges del enllumenat públic. La nova societat formada per 152 persones, neixia oficialment el 14 de Març de 1918. L’any 1935 es va construïr, al costat, una farinera, el local social amb sala de juntes i una biblioteca. Actualment, s’ha transformat la vella fabrica en nous espais independents, que donen lloc a un Museu de màquines i diferents peces de l’època, un modern taller de ceràmica i un fons d’art de la societat. Aquesta associació, que actualment compta amb 450 associats, va néixer per motius econòmics, però els seus estatuts varen destinar des del primer moment els beneficis en bé de la cultura i pel poble. Ha destacat sempre com a gran impulsora de qualsevol tipus d’iniciatives culturals i expressions artístiques: Exposicions de diversos temes. Fires. Homenatges. Subhastes. Assistència i participació en actes culturals. Jornades. Presentació de llibres. Difusió. Cursets. XX Certamen Literari. Exposicions Antològiques. Agermanament Cultural amb Le Fousseret i els artistes de Coustala. Mostres d’Artistes. XX Concurs fotogràfic... i amb una col·laboració activa en els recursos necessaris per a La pobla de Segur. Cal remarcar que ha estat la Primera Associació fundada en tot el territori espanyol i que tots els seus components són voluntaris de totes les edats, l’esforç dels quals s’ha vist compensat amb l’atorgament del Premi Nacional de Cultura Popular l’any 1993. L’entusiasme es fa present durant tota l’entrevista, són persones que viuen intensament la tasca que realitzen i que pensen continuar intensament. Inici

Es fa difícil resumir en tant poc espai, la trajectòria tant prolífica i enriquidora d’aquest escriptor pallares, doncs ja durant els anys quaranta va participar als Jocs Florals i certàmens d’aquells anys, essent repetidament guardonat i després d’aquell període d’aprenentatges, evoluciona vers una obra més sòlida i ambiciosa, que l’ha dut a publicar a l’entorn d’un centenar de llibres de molts diversos gèneres: història, biografia, article d’opinió, poesia, assaig, teatre, guionatge, crítica d’art, traducció, estudi diplomàtic...
Nascut a Barcelona l’any 1930 i condicionat per esdeveniments familiars, Llorenç Sànchez i Vilanova, es traslladà a La Pobla de Segur, on la seva vida ha transcorregut entre la família, el treball diari a “La Caixa” i la tasca d’escriptor, identificant-se profundament amb la comarca del Pallars. Malgrat que va néixer en una família sense tradició cultural, ja de molt petit la seva afició per la lectura i la seva facilitat creadora van potenciar una vocació d’escriptor que ja mai abandonaria. No ha estat una tasca fàcil, doncs durant molts anys com una formigueta laboriosa i moltes vegades sense cap ajut, ha anat reconstruïnt la trajectòria històrica dels pobles del Pallars i dels seus personatges com si fos la missió de la seva vida.
Però, és en l’obra de pensament, on sent més realitzada la seva vocació d’escriptor. Mitjançant l’observació constant dels esdeveniments que conformen la vida, no de manera superficial sinó aprofundint en el més intern d’un mateix, fa una reflexió constant i enriquidora que el defineix com un gran pensador.
Hom queda sorprès per la senzillesa, generositat i discreció del seu tarannà i durant la conversa és fa present constantment el seu desig de passar desapercebut i de no participar en tots aquells esdeveniments que no siguin sincers, transparents i respectuosos amb els altres, un gest que identifica la gran qualitat humana del personatge que hores d’ara gaudeix d’un reconeixement molt merescut.
BIBLIOGRAFIA: (una petita mostra de la seva amplíssima i diversificada producció)
TEATRE: Destaca “A casa s’ha apagat un estel” (Medalla d’Or als Jocs Florals d’Escolo deras Pirineos, 1981); “Diumenge tarda, de set a nou”; “La jove de Can Jordi”...
HISTÒRIA MEDIEVAL: “El comtat de Pallars Jussà”; “Dos-cents quaranta fets que influïren la trajectòria medieval del Pallars”; “Hug Roger III, últim comte de Pallars”...
HISTÒRIA MODERNA: “Santa Maria de Gerri.- Passat i present de la Gran Abadia benedictina del Pallars”; “Incidència de la Guerra dels Segadors a les comarques del Pallars”...
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA: “L’Aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella”; “ La Canadenca, un fenomen econòmico-social que transformarà el Pallars”; “La Vall d’Aran”; “El Pallars.- Visió històrica”; “L’Alta Ribagorça.- Estudi i anàlisi històrica” ...
OBRA DE PENSAMENT: “El difícil exercici de viure”; “Pares i fills, un diàleg impossible”; “Últimes solituds”; “Infinita i profunda nit”; “De la punyent escola dels anys”...
BIOGRAFIA: “Mn. Josep Condó. Una figura destacada de la cultura aranesa”; “Victoriano Muñoz-Enginyer”; “El baró d’Eroles.- Joaquim Ibàbez-Cuevas”...
COSTUMISME: “Orquestres, acordionistes i festes al Pallars”...
ESTUDI DIPLOMÀTIC: “Dotze documents de l’Arxiu Ducal Medinaceli, corresponents al Vescomtat de Vilamur”... Inici

El teatre, tot sovint es considerat una activitat elitista i minoritària i per a molts avorrida. Anar al teatre no forma part en general de les costums habituals malgrat que durant segles ha estat una de les més antigues manifestacions de l’anima humana i un vehicle molt important de comunicació. De petits la flama del teatre i la imaginació està sempre encesa en les representacions, en el joc, en la conversa...ens movem en la realitat encantada i a voltes deformada però sempre encisadora... Perquè quan som adults abandonem aquesta pràctica saludable?
És per això, que hem de valorar l’esforç de grups teatrals com “Pal de Paller”, autodidactes en la seva trajectòria, que dia a dia fan un gran esforç de temps, econòmic i de voluntat fèrria per mantenir el teatre viu i present en les nostres vides. L’Associació Cultural Pal de Paller de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) es constitueix el 28 d’octubre de l’any 1999 per iniciativa d’un petit grup que ja feia teatre. Està formada per 20 persones de totes les edats que es troben cada nit. Totes les inversions en equip de so, llum, micròfons, vestuari, desplaçaments... està finançada per l’Associació i només reben una simbòlica subvenció de l’Ajuntament, que també els hi cedeix el Cinema Avenida per poder assajar i actuar. Es per això que el seu somni es tenir una seu oficial i acollidora on poder desenvolupar totes aquestes tasques i augmentar el volum de socis per fer l’Associació cada vegada més autosuficient.
Altres activitats que porten a terme: Escenificació de contes i classes de teatre per a nens-es; estàtues al carrer; col·laboren en la Marató de TV3; organitzen la “Fira de Teatre Amateur al Carrer” a La Pobla de Segur (l’estiu passat, la primera de la comarca i que repetiran l’any que ve, on hi van participar 5 grups i amb un gran èxit de participació de gent).
Han actuat a La Pobla de Segur, Erinya, Salàs de Pallars, Tremp, Gerri de la Sal, Senterada, El Pont de Suert, Pobla de Claramunt (Igualada), Pobla de Ma Fumet (Tarragona). La primera obra que han representat “Criatures” ha estat un gran èxit i actualment estan representant l’obra “Moltes Gràcies”. La primavera de 2001 estrenaran “Montserrat, Marta i Maria”.
El 6 de desembre d’enguany celebraran el 1r. Aniversari amb un balanç molt positiu, tant pel que respecte al funcionament de l’Associació com pel que fa a la resposta acollidora de la gent de tots els llocs on han actuat. Els projectes i l’acció es fan presents durant tota la conversa, estimen el teatre i et contagien amb el seu entusiasme... i marxes amb el desitg d’anar a veure les seves representacions. Inici

Josep Boixadera i Ponsa, va néixer a Benavent de la Conca, poble del municipi d’Isona i Conca dellà, l’any 1878 i va morir a Reus l’any 1938. El seu ofici va ser el de pastor, fins que pels vols de l’any 1900 va marxar a Barcelona, on uns anys desprès va començar a exercir com a fotògraf.
D’ell ens han quedat moltes fotografies de la Conca Dellà, centrades bàsicament a la població d’Isona. La seva obra en aquesta zona es pot dividir en quatre períodes i/o col·leccions. La primera col·lecció es data dels anys 1911-1912, i les fotografies sempre estan signades com a B.P.; la segona col·lecció a partir de l’any 1912 i signades com a J.B,; la tercera col·lecció sense signatura; i la quarta col·lecció, repetició de la primera però acolorida. S’han recuperat un total de 39 fotografies de diferents vistes de la zona, així com 8 de familiars.
Se li coneixen altres fotografies de diversos pobles del Pallars Jussà, l’Urgell i la Noguera. Compaginava aquesta feina amb la de fotoperiodista, col·laborant en diverses publicacions de l’època i recollint molts esdeveniments importants del moment, sobretot de Sabadell.
La seva consolidació, tant professional com econòmica, es va produir a partir de l’any 1915. Dels anys següents se li coneix una extensa producció de postals, sobretot de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona. Per tal de perfeccionar les tècniques fotogràfiques va efectuar diversos viatges a l’estranger, preferentment a Alemanya.
Durant la dècada de 1920 va col·laborar a l’”Album de Lerida y el valle de Arán” i amb l’”Album Meravella”, totes dues de l’editorial Catalonia, i amb la “Cataluña Ilustrada” de l’editorial Martín.
Arran de la visita de Ramon Roca, besnebot de Boixadera, al Museu de la Conca Dellà l’estiu del 99, es va poder esbrinar la identitat del fotògraf que havia pres les imatges dels pobles de la Conca, fins aleshores desconeguda. A partir d’aquell moment es va creure important poder recuperar la figura i l’obra de Boixadera i es va començar a treballar en la possibilitat d’editar un llibre amb el treball dut a terme a la Conca Dellà, el qual ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Editorial Garsineu, qui l’ha inclòs dins de la seva col·lecció Pirineu Memòria Gràfica, essent el número 4 de la mateixa. S’ha fet una exposició de fotografies a la Sala d’Exposicions del BBVA d’Isona i dins del cicle Audiovisuals Sam 2000-2001 un passi “Un fotògraf del Pallars 1910-1925” un repàs de la seva vida i la seva obra.
Cal tenir en compte que el treball que ha deixat Boixadera és molt important pel fet que ens permet recuperar moltes imatges avui desaparegudes de la Conca Dellà. Inici

Durant la joventut, moltes persones, malgrat les dificultats de la vida, inicien un procés evolutiu que comença a definir qui són, tant en l’aspecte professional com humà. El condicionant i el motiu de la biografia de Jordi Mir i Parache són bàsicament haver nascut a Tremp, al si d’una família senzilla que va passar les vicissituds posteriors a la guerra. Això va fer que aquest trempolí, (nascut el 1935 a casa Teixidó, al barri del Raval), quan tenia quinze anys (l’any 50) amb la seva família anessin a viure a Barcelona. Va cursar estudis mitjans i es va posar a treballar. El món de la sardana li donà una sortida de profit i la possibilitat d’establir contactes, començant una trajectòria enriquidora com a persona i com a defensor i estudiós de la cultura del seu país.
Hom pot esdevenir en una ciutat, inactiu, anònim, també pot oblidar les seves arrels o tornar com un visitant puntual al seu poble d’origen... aquest no és el cas del Jordi Mir, que malgrat la distància ha mantingut una presència constant a Tremp i una participació activa en tots els esdeveniments lligats a la seva trajectòria, amb una gran vinculació cultural i esportiva (la SAM, l’Orfeó de Tremp...).
Per l’estudi “Els noms de lloc del terme de Tremp” va rebre el Premi Eduard Brossa 1966 de la Societat Catalana de Geografia de l’IEC. És un gran estudiós dels aspectes geogràfics de Catalunya amb treballs divulgats en nombroses conferències i recollits a “Llimiana i l’ermita de Sant Andreu”, “Indrets de Catalunya I i II”, “75 postals trempolines”, amb Francesc Prats, i en articles en revistes especialitzades.
L’excursionisme ha estat una activitat intensa en la seva vida amb centenars d’ascensions pirinenques des de l’Aneto al Canigó. Amb Carles Albesa, és autor del “Diccionari d’esports de muntanya”. Ha escrit articles en revistes com Vèrtex, Excursionisme, Cavall Fort, Tretzevents... És membre del comitè Català de Refugis i de comissions dedicades a destacar l’aspecte cultural de l’excursionisme com les de la Flama de la Llengua Catalana o les dels centenaris de la naixença de Joan Maragall i del poema Canigó de Jacint Verdaguer. Iniciador i coordinador des del 1976 al 1983 de la pàgina “Excursionisme” del diari Avui, amb més de 250 articles.
Divulgador en mitjans de comunicació de temes de llengua, història i geografia. A la premsa, a traves de publicacions com Serra d’Or, Tele/estel, Collegats, Lo Raier, Àrnica.... Ha col·laborat en emissores de ràdio i en televisió, ha participat als programes Vostè pregunta, Vostè jutja, La vida en un xip...
Com a promotor cultural ha intervingut en un gran nombre d’accions cíviques des del món de l’excursionisme i des d’Òmnium Cultural (forma part de la Junta Directiva des de l’any 1984). Participació en actes commemoratius i d’homenatge a Jacint Verdaguer, Francesc Maspons i Anglasell, Francesc de Borja Moll, Màrius Torres, Antoni Rovira i Virgili i altres. Recopilació d’aspectes referits a la figura de sant Jordi i organització de nombroses exposicions. Li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la tasca d’aquest lingüista i promotor cultural i el Premi Jaume I 1985 d’actuació cívica catalana. Membre del jurat de diversos premis literaris (Vent de port, Mercè Rodoreda...)
Aquest professor de català, sempre s’ha volgut guiar pel rigor i la integritat de Pompeu Fabra, el Mestre, a qui creu que devem la realitat d’una llengua apta per a totes les necessitats de la vida moderna. Ha realitzat estudis sobre la seva obra i publicat el llibre “Memòria de Pompeu Fabra” i nombrosos articles i conferències sobre la seva figura i la seva obra. Inici

L’any 1924 el mestre Francesc Pujol, director que fou de l’Orfeó Català i molt vinculat a la ciutat de Tremp, impulsà la creació d’un cor mixta i d’un cor infantil, en el si de la Societat La Lira, al que anomenà Orfeó de Tremp.
El mestre Folguera en fou el seu primer director. Amb ell l’Orfeó va néixer i va créixer, assolint fites remarcables, fins que l’any 1938, la guerra civil i la repressió posterior, l’obligaren a paralitzar les seues activitats.
L’any 1958, sota la direcció del mestre Domènec Cardenyes, que va saber recollir i aglutinar la prolífica tradició coral de la ciutat, es constituí de nou l’Orfeó de Tremp, que d’aleshores ençà no ha interromput ja més la seua activitat, escampant arreu el seu missatge d’art, de cultura, i d’amor a la terra.
L’any 1967 l’Orfeó de Tremp tornà a incorporar un cor infantil sota la direcció de Mn. Josep Ma. Ricart, que d’aleshores ençà no ha paralitzat ja més la seua activitat.
L’Orfeó Infantil de Tremp està format per alumnes de l’Escola Municipal de Música de Tremp i per altres nens i nenes entre sis i tretze anys que es troben cada dissabte per assajar. Té per objectiu el contribuir a que els nens i nenes aprenguin a gaudir fent música, desenvolupin la seua pròpia sensibilitat i trobin una alternativa vàlida a les seves hores d’esbarjo; sense oblidar tampoc que qualsevol entitat coral és, per ella mateixa, una escola de civisme i de convivència.
L’any 1994 s’incorporaren al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i al moviment coral de les Terres de Lleida “Blancaveu”. Com a membres d’aquestes organitzacions corals els nens i nenes de l’Orfeó Infantil de Tremp participen cada any en diverses trobades i intercanvis amb altres corals infantils d’arreu, a més de les actuacions que duu a terme a Tremp, com són les Caramelles, el Concert de Nadal i el Concert de Fi de Curs. Tot plegat fa que l’Orfeó Infantil de Tremp dugui a terme cinc o sis actuacions all llarg de l’any, tan a Tremp com a fora.
Actualment compta amb 50 nens i nenes, nois i noies, entre quatre i catorze anys que constitueixen les dues seccions, Petits i Mitjans amb un futur esperançador per al cant coral a Tremp i a la comarca i que dirigeix na Carlota Miró, professora de Cant de l’Escola Municipal de Música.
A partir del curs 200/01 l’Orfeó de Tremp és qui s’encarrega de la gestió de l’Escola Municipal de Música de Tremp per encàrrec de l’Ajuntament.

Informació i fotografies cedides per l’Orfeó de Tremp a qui agraïm la seva col·laboració. Inici

Helena Creus i Esteve, neix a Tremp el dia 24 de juliol de 1950. Va cursar estudis elementals, batxillerat i administratiu. Durant un any va viure a Tolosa de LLenguadoc, on estudià francès. Ciutat amb la que sempre ha mantingut uns forts lligams afectius. Posteriorment residí a Barcelona i, l’any 1970 retornà al Pallars Jussà on resideix des de aleshores amb els seus dos fills.

...“Ella ha escrit uns poemes lligats a l’alè íntim del seu cor. En el seu llibre, hi trobareu la neguitosa espera, la força de l’amistat, el buit de l’absència, la urpada feridora de la tristesa i, sobretot, els matisos variats de tots els colors de l’amor. Amor a la terra i als pares; al marit i als fills; als germans...” Maria Barbal del pròleg d’Esquitx de Somnis.
Autodidacta, escriu des dels 14 anys, peró és a partir dels 20, que la seva obra es fa present.

És una dona activa, forta i dolçament acollidora, que convina la quotidianitat del seu treball a l’estanc amb la seva curiositat per tots els aconteixements que conformen la vida.
La seva obra neix des del dolor i l’acceptació de la perdua i amb l’aceptació retrova la dolçor.
Obra: 1969 S’inclou un poema seu a la “Segona Antologia poètica Amadeu Oller”
1975 Un dels seus poemes és escollit per al “Recull de poesia femenina les Cinc Branques”
1987 Publica el llibre de poemes “Esquitx de Somnis”. Editorial Virgili & Pagès. (Exaurit)
1995 Publica el llibre de poemes “Record”. Dibuixos Txell Coll. Garsineu Edicions.
2000 Publica el llibre de poesia “Capvespres”. Il·lustracions Txell Coll. Garsineu Edicions.
Actualment, escriu poemes a la revista trimestral de poesia “Axolotl”, de Lausanne (Suïssa), a la secció “Pages d’Outrelangues”, amb la Pierrette Kirchner.
Col·labora en diferents activitats culturals, lectures de poemes, presentacions... Ha participat en la lectura de poemes al Pla de Beret, organitzats per “Pirinaigua” Inici

Carles Alcoy de Ca la Satur de Salàs de Pallars, neix l’any 1962. Estudià Filologia i treballa actualment en la traducció i revisió de textos. Sempre ha mantingut uns forts lligams amb el seu poble de Salàs de Pallars.

La seva afecció per la cistelleria s’inicia en el col·leccionisme. I fa 6 anys decidí fer un curset per conèixer la tècnica a l’Associació Catalana de Cistelleria. Des de llavors aquesta activitat a passat a formar part de la seva vida. Participa a fires, cursets i imparteix cursos, i beu de les fons dels mestres cistellers que coneix, per poder transmetre i preservar de l’oblit aquest ofici. La seva tasca la realitza desinteressadament i sense ànim de lucre. El seu entusiasme abasta, no només la consecució de la peça sinó que viu intensament tot el procés que comença amb la recerca de les matèries primeres. Investiga i ressegueix la historia d’aquest ofici ancestral, primera transformació de l’entorn i aconsegueix que qui l’escolta s’interessi i entusiasmi per aquesta artesania. La seva fita és continuar investigant i donar la màxima difusió d’aquest ofici tant minvat en les nostres comarques.

La cistelleria és un ofici de tècnica tèxtil que consisteix en teixir o entrellaçar determinades fibres vegetals, en estat natural o molt poc tractades. Les formes i colors varien segons la matèria primera utilitzada que a la vegada depèn de la climatologia pròpia del lloc on es realitza. Els materials poden ser des de el castanyer, l’avellaner, propis de les zones humides; el margalló, típic de la zona mediterrània; l’espart, propi dels llocs secs, i el vímet localitzat preferentment en les capçaleres del rius, bedolls i infinitats de varietats de fibres. El tractament i la preparació de les fibres és el principal secret de l’artesà. En general l’artesà utilitza les fibres vegetals pròpies de cada lloc. L’habilitat de l’artesà està en la selecció de la fibra, del seu tractament, de la consecució dels colors desitjats per realitzar finalment l’entreteixit que d’acord amb cada tècnica, ens donarà l’obra acabada. Actualment la seva producció es redueix a l’àmbit domèstic. Només la defensa de l’autenticitat en els dissenys, la qualitat dels productes utilitzats i de les tècniques poden evitar la desaparició d’aquesta modesta artesania que comença a perdre’s en moltes comarques que eren grans productores. Inici

F. Xavier Tarraubella i Mirabet va néixer a Tremp l’estiu de l’any 1960. L’any 1984 es llicencià en Geografia i Historia, especialitat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i l’any 1987 obté el títol de Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. És arxiver a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1987. Cap de l’arxiu Municipal administratiu de l’Ajuntament de Barcelona des del mes de febrer de 1995 fins l’abril de 2002. Des de l’1 de maig de 2002 és director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
La seva vinculació amb Tremp i el Pallars Jussà va més enllà del lligams familiars i d’amistat que hi té. Durant molts anys a participat activament en els esdeveniments que conformen aquest poble. Ha estat per a ell una escola de vida i professional i un punt de partida per al seu desenvolupament vocacional. Respecte a la seva professió d’Arxiver, representa un aspecte molt important en la seva realització personal i un compromís ferm amb aquesta professió agraïda on és un pont important entre els documents i l’usuari al qual li permet endinsar-se en les arrels més profundes de la historia...
Autor de diversos projectes d’organització d’arxius, entre altres: Arxiu Municipal de Tremp, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona o arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic.
Professor, des de l’any 1989, de les diferents edicions del Màster en Arxivística organitzades per l’Associació d’Arxivers de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, La Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Professor en diversos cursos i seminaris, especialment sobre fonts documentals d’arquitectura i urbanisme, arxius i tipologia documental municipal, tècniques d’organització de la documentació administrativa i descripció de documents d’arxiu.
Autor de diverses ponències en Jornades i congressos d’arxivística, relatives a arxius i documentació municipal, documentació d’arquitectura i urbanisme, avaluació de documents, descripció documental i usuaris dels arxius
Director de la publicació periòdica Lligall. Revista Catalana d’Arxivística. 1997-2001
Membre de la “Mesa de Trabajo de Archivos de la Administración Local” des de l’any 1990
Membre del Comitè Executiu provisional de la Secció d’Arxius d’Arquitectura del Consell Internacional d’Arxius des de l’any 1998
Membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Arxivers de Catalunya 1993-1997
Coordinador del Grup de treball de descripció de l’Arxiu Municipal de Barcelona des del 2001.

Bibliografia: “Dos-cents anys d’impremta al Pallars”. Recull de premsa i bibliografia. Amb col·laboració amb d’altres autors. Tremp: Per Germans Tarragona, Impressors. Any 1986. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d’Arxius.
“La Canadenca al Pallars”. Repercussions socio-econòmiques de la construcció de l’embassament de Sant Antoni a la Conca de Tremp (1910-1920) Editorial Virgili & Pagès. Any 1990
“Urbanisme, Arquitectura i Construcció a Catalunya”. Guia d’Arxius i de fonts documentals. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Garsineu Edicions. Any 1993.
“Arxiu Municipal de Barcelona”. Guia de l’Arxiu Municipal Administratiu. Juntament amb diversos col·laboradors. Edita Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal. Any 1997. Inici

Xavier Baulies, músic i cantant, nascut a Tremp. Ha realitzat estudis de cant i de guitarra clàssica al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i cursos especialitzat s de direcció coral i orquestral. Es fundador de la Coral Polifònica de Tremp la qual dirigeix actualment juntament amb la Coral Sant Cugat. Ha estat membre del quartet de veus Liederkranz. Ha cantat com a solista baix-baríton en diversos concerts d’oratori i d’òpera amb orquestra simfònica. En l’àmbit de la creació musical ha col·laborat en la recuperació i harmonització de cançons tradicionals dintre del grup ‘La Pobletana’. Ha escrit i interpretat com a cantautor cançons sobre poemes dels escriptors Vicenç Llorca, Josep Carner, J.V. Foix, Joan Subirana i Francesc R. Monrós. Ha musicat obres de teatre i és autor d’obres polifòniques per a cor mixt i d’obres per a guitarra clàssica i de jazz.
Va presentar l’espectacle musical CEL SUBTIL, juntament amb l’actriu Carme Elias i un conjunt de 7 músics al cicle de musica al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 28 de juny i al Festival del GREC2002 de BARCELONA els dies 3 i 4 de juliol, al claustre del convent de Sant Agustí.
Aquestes actuacions van coincidir amb la presentació del disc CEL SUBTIL, produït per la discogràfica DISCMEDI, amb participació de músics de renom com Pere Bardagí, Jaume Cortadellas, Pedro Javier Gonzàlez, Philippe Vaillet, Enric Palomar, Josep M Duran, Narcís Vidal, Maria Hinojosa, Carles Morera, Roger Blàvia, Ignasi Zamora, Rai Ferrer i Liudmila Kojina. El disc s’ha enregistrat a l’estudi Envasaments acústics de Sant Cugat i mesclat a l’estudi Zanfonia de Barcelona.
ESPECTACLE MUSICAL de XAVIER BAULIES sobre poemes de VICENÇ LLORCA: Recita: CARME ELIAS. Veu i guitarra: XAVIER BAULIES. Veu (soprano): MARIA HINOJOSA. Guitarra: NARCÍS VIDAL. Piano: ENRIC PALOMAR. Bandoneó: CARLES MORERA. Violí: MARIA JOSEP AZNAR. Baix fretless: IGNASI ZAMORA. Percussió: ROGER BLÀVIA
Xavier Baulies ha treballat l’obra del poeta Vicenç Llorca* per oferir un espectacle total de poesia i cançó. Amb la consciència de voler dotar de dimensió musical a una poesia humana i humanista, el cantant, juntament amb el recitat de l’actriu Carme Elias, ha ideat una proposta artística vibrant i entusiasta, però elegant i continguda, la qual al llarg d’una hora de durada fa gaudir al públic de la bellesa del so, tant des de la seva forma de paraula literària, com de música i cançó. El resultat, d’un gran equilibri i unitat, esdevé original, ja que actualitza en termes moderns el treball clàssic de joglars i trobadors, alhora que fa avançar la tradició contemporània de la relació entre poesia i música. D’aquesta manera, al cromatisme de temes relacionats amb la vida i el desig d’eternitat i d’amor de l’ésser humà en el món contemporani que planteja la poesia de Llorca, Baulies respon amb una fusió d’estils que van des dels arpegis de guitarra clàssica al blues, la rumba, son cubà o el jazz, tot assolint una rica gamma de melodies i ritmes.
El material poètic seleccionat pertany al llibre de Vicenç Llorca, Cel subtil (Edicions de La Magrana, 1999), el qual dóna títol al treball musical de dotze cançons compostes i interpretades per Xavier Baulies i un conjunt instrumental de bandoneó, violí, percussió, baix fretless, veu i guitarra dirigit per l’Enric Palomar al piano. Després de dos o tres poemes recitats per l’actriu Carme Elias, Baulies interpreta musicalment el darrer de cada bloc, tot marcant un ritme regular de recitació i musicació, i tot oferint al públic la possibilitat de gaudir alhora de la paraula dita i la mateixa paraula cantada. Al capdavall, som davant una proposta altament lírica i volgudament humanista que difícilment deixa indiferents els espectadors.
*Vicenç Llorca nascut a Barcelona, és un dels escriptors més representatius del que ha significat i significa la nova poesia catalana en el tombant del segle XX al XXI. Els seus llibres, traduïts a diverses llengües, han merescut un ampli interès de la crítica i diverses distincions. Inici