| Els ponts i la ciutat de Tremp
Museu dels Raiers. Tradicio ancestral Basilica de la Mare de Déu de Valldeflors El Molí de l'Oli de Sant Josep (Pobla de Segur) Les Torres de l'Antiga Muralla de Tremp |
Castell de Mur |  |
||
|
|
||||
| Els ponts i la ciutat de Tremp
Museu dels Raiers. Tradicio ancestral Basilica de la Mare de Déu de Valldeflors El Molí de l'Oli de Sant Josep (Pobla de Segur) Les Torres de l'Antiga Muralla de Tremp |
Castell de Mur | |
||
|
|
||||
L’arquitectura civil es manifesta en aquest extraordinari castell de Mur del segle X de murs gruixuts i elevats, bastit pels sarraïns, i que juntament amb la col·legiata de Santa Maria i el seu claustre -peces mestres del romànic militar i religiós-, formen el conjunt monumental més important de la Conca de Tremp (Pallars Jussà). L’antic castell de Mur, fou centre de la baronia de Mur, i ja és esmentat el 969. Pertanyé, primer, als comtes de Pallars i posteriorment als de Mur. És emplaçat al cim d’un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l’entrada de la Conca de Tremp. El recinte, assentat sobre roca viva, forma una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, lleugerament arrodonit, d’aspecte d’una nau. Els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una bestorre, sostinguda en la part interior per una arcada que transmet les empentes a les parets laterals del recinte. S’hi accedeix per un portal elevat de mig punt, situat a l’alçada del cos de guàrdia. A l’altre extrem del recinte, en la paret del migdia, s’adossa una torre mestra de planta circular, que sobresurt per damunt de la muralla. Aquesta té diverses finestres a llevant, a mig dia i a ponent, espitllerades exteriorment i de mig punt a l’interior. El portal de mig punt i elevat, és a la banda de ponent; s’hi accedeix per una escala exterior tallada a la roca. També podrem visitar les restes de l’antiga canònica augustiniana de Santa Maria de Mur -obra començada pel comptes Ramon V de Pallars Jussà i Valença-, de tres naus, capçada per tres absis semicirculars, ornamentats els laterals amb arcuacions i bandes llombardes i el central amb lesenes i finestres cegues. Pertanyent al primer romànic, les naus, cobertes amb voltes, són separades per pilars sobre els quals s’eleven arcades de mig punt. Dues mostres de la importància històrica de moltes poblacions d’aquesta comarca. 
L’antiga vila romana d’Aeso, capital administrativa de l’antic municipi aesonensis i eix comercial entre la Catalunya oriental i els Pirineus occidentals (s.I i IV d.C), acredita la presència i l’acció romana al Pallars. És avui un dels centres de serveis destacats del Pallars Jussà, i protegeix amb mestria el seu llegat mil·lenari. Una important font d’informació d’aquella època, és la col·lecció epigràfica, (lloses funeràries i commemoratives, unes 40), mostra de gran valor i testimoni d’aspectes de l’organització municipal romana, que ens apropen a una Aeso que constituí una “urbs”, dotada dels més significatius elements del “municipium”, com foren el senat local, l’Ordo decurionium i els magistrats per un any, de dos duumviri i dos aediles, a més del quatturviri; parlen també com eren la plebs, la col·legia, o els lliberts i l’existència d’una poderosa oligarquia local, que perdurava i dominava a través de la nissaga generacional. Encara avui es conserven restes arqueològiques ibèriques i la muralla romana (s.II a C / s.V dC). També podrem visitar l’església, (cremada durant la Guerra Civil, es va refer el 1975 aprofitant antigues làpides romanes d’alguna necròpolis ara inexistent) de reconstrucció moderna que conserva la portalada gòtica. És visita obligada, l’ermita de la Mare de Déu de la Posa, que presenta absis romànica del s.XI i làpida romana com a altar. A partir d’Isona descobrirem diferents aspectes de l’evolució del planeta terra i iniciarem rutes molt interessants. En el Museu de la Conca Dellà (situat en un celler que conserva la seva antiga estructura i on s’ubica l’Oficina d’Informació Turística), d’una manera lúdica i pedagògica, trobarem l’escenari d’un apassionant viatge en el temps, materials de numismàtica i arqueologia, etnologia vitícola... i ens oferiran la possibilitat de descobrir gran quantitat de petjades de dinosaures, les niuades d’ous i restes òssies, vestigis d’aquells pobladors de fa 65 milions d’anys. 
A la ciutat de Tremp (Pallars Jussà), els ponts són pas obligat per accedir-hi. La seva situació al marge dret de la Noguera Pallaresa i a cavall dels barrancs de Riucós i de la Font Vella que convergeixen al riu, els fan necessaris. El més antic és el de Sant Jaume, d’origen romànic i remodelat a començament del s.XVIII, fou construït per comunicar la població amb l’antic convent de Sant Jaume (de pares dominics, bastit al segle XV i que es va mantenir fins al 1835), tot salvant el barranc de les Gesseres o Adoberies. A través del pont, podrem accedir, barranc amunt, a l’antic barri de les Adoberies on, s’hi instal·laren diversos tallers que adobaven pells, aprofitant les aigües que hi baixen. Al nord de la ciutat, i per superar el barranc de la Font Vella, trobarem un pont que al llarg del temps ha sofert algunes modificacions, i pel qual discorre la carretera C-147 en direcció cap a Sort. Destinat al pas del ferrocarril, podrem veure el viaducte de Riucós, acabat l’any 1947, un dels nombrosos viaductes i túnels que van dur-se a terme en la construcció de la línea fèrria de Lleida a la Pobla de Segur. Barranc vall veurem un pont de tres arcs bastit l’any 1910, per on passava la carretera C-147 en direcció a Balaguer que fou substituït l’any 1976 per un de més modern, situat just al costat. En direcció a Artesa de Segre, per la C.1412, trobem el pont anomenat del Gitanos, construït l’any 1880 per donar pas a la carretera. Més avall, per creuar la Noguera Pallaresa, hi ha una magnífica construcció de cinc arcs inaugurada el 14 de març de 1888. 
El municipi de Talarn s’estén majorment a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant del tot, la població de Tremp; el sector baix i engorjat del terme es troba inundat en una bona part des del 1916 per les aigües del pantà de Sant Antoni. La vila a 572 metres d’altitud i amb un cens estable de 251 habitants (1981), es dreça en un puig de pendent suau, que només és encinglerat per la part E, que dóna a la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Talarn, ens convida a recórrer els seus carrers, plens d’un passat històric que es fa present en la diversitat de monuments i construccions que podem admirar tot passejant per la vila. La població actual mostra encara l’antiga estructura fortificada del primitiu castell dels comtes de Pallars, es visible el traçat de la muralla a tocar de la plaça del Castell -antic pati d’armes-,on resta un gros mur i una mena de torre ovalada o de planta allargada amb els extrem arrodonits, una torre rodona molt malmesa i restes de la capella o església antiga (obres medievals dels segles XIII-XIV). Al centre del nucli rural hi ha la majoria d’edificis nobles, de dues o tres plantes i golfes amb voladissos molt típics, dels segles XVII-XVIII. També podrem admirar l’església parroquial de Sant Martí d’origen romànic, amb una gran nau amb capelles i sagristia laterals, coberta amb nerviacions i un absis poligonal -tot encara de tradició gòtica- documentada al 1097, i on és conserva un notable orgue barroc construït el 1748 per Josep Boscà de Seringena. Cal esmentar també la Casa del Baró d’Eroles, i el convent de la Sagrada Família. Algunes cases conserven encara escuts, arcs... Fora de la vila trobarem l’antiga font de Caps que consta d’un cos central quadrat, amb una coberta piramidal de llosetes coronada per una bola de pedra amb sis aixetes i pica, que té a cada banda dos llargs abeuradors; l’ermita o santuari de Sant Sebastià - aixecat amb motiu d’un vot contra la pesta- situat en un puig a ponent de la població, edifici senzill amb un annex a cada costat, a manera de refugi, on se celebra anualment un important aplec, i la petita ermita del Calvari, amb un atri o petita nau al seu davant, situada en un serradell. Durant aquesta visita descobrirem racons notables i gaudirem d’un regust de població antiga que ens farà molt agradable la nostra estada en aquesta acollidora vila. 
Situat al marge dret de la Noguera Pallaresa, a 576 m. d’altitud (comarcal 147 Km.61) i amb 332 habitants; la primera referència històrica de Salàs es situa a l’any 840. Caminant pel nucli urbà -on hom percebeix l’empremta medieval- podrem visitar la torre medieval de Soldevila; l’Abeurador i Font del Vall; l’Era de batre; el Moli de l’oli; l’únic carrer que resta porticat, el de Sant Pere; dues torres de planta circular situades al costat dels portals est i oest i restes d’alguna muralla; l’església parroquial de la Mare de Deu del Coll, amb campanar de torre quadrada i portal adovellat que té una nau central amb volta de canó apuntada, les laterals tenen volta de creueria; també visitarem el Firal, espai on s’exposaven els animals durant la Fira de Bestiar de Peu Rodó, concedida el segle XIV per Pere III, i que va donar tant de nom a aquest poble, doncs concentrava firandants de tot l’estat espanyol i del sud de França. Fora de la vila, al sud-est del nucli urbà, podrem visitar les restes romàniques de l’església de Sant Pere, que constitueixen la capella del cementiri. Actualment es reduïda a la seva capçalera, formada per tres absis semicirculars precedits d’estrets trams presbiterals; les voltes absidals arrenquen d’impostes bisellades. Al cim d’un serrat de llevant es troben les ruïnes de la capella de Sant Roc i al sud-oest, al caire d’un serrat les de l’església romànica de Sant Cebrià. A ponent la petita ermita de Sant Pere Màrtir. 
Segons la tradició, l’origen de la vila de La Pobla de Segur (finals del segle XI), estava situat en els paratges on es troben les ruïnes de l’antic Pui de Segur. Tots els anys es celebra el 8 de maig, el romiatge de Sant Miquel del Pui. Aquest any la celebració, que és una de les més antigues tradicions, coincidirà amb la fi d’una llarga etapa d’obres iniciades al 1978, per recuperar l’antic parroquial del Pui, romànica del segle XII, la qual es trobava en ruïnoses condicions, i també per la consolidació i millora de l’església nova del 1766. Per millorar l’entorn i l’accés s’han construït: una carretera, diversos accessos a l’ermita, una espaiosa plaça... Cal remarcar que aquesta restauració ha estat possible gràcies al Patronat que des de 1978 ha impulsat les obres. Malgrat les dificultats, al llarg dels anys s’ha pogut comptar amb aportacions de l’Ajuntament, d’industrials, de particulars, d’artistes que han donat obres, propietaris dels terrenys adjacents que han cedit espais... Aquest lent però fructífer final és el resultat d’un esforç sobrehumà per conservar el patrimoni històric tant sovint malmès i oblidat. Seria més rendible, restaurar els monuments històrics quan es comencen a intuïr desperfectes i evitar així aquestes grans inversions d’esforços, temps, energia i encariment de les obres de restauració. 
Situat a l’edifici de les antigues escoles del Pont de Claverol (Pallars Jussà), mirador sobre La Noguera Pallaresa, aquest museu té com a objectiu d’una banda la recuperació i la conservació de tot el patrimoni referent als vells sistemes de transport fluvial de la fusta i, de l’altra, l’estudi d’aquesta arcaica tradició per tal de donar-la a conèixer amb tota la seva riquesa etnogràfica. Les instal·lacions consten de dues parts diferenciades: La investigació sobre l’ofici de raier, per la qual es disposa d’un arxiu documental -amb més de 800 documents d’empreses fustaires del s XIX-, una hemeroteca, una biblioteca -amb més de 300 volums sobre Raiers d’arreu del món- i una videoteca; i l’exposició sobre les particularitats i característiques del treball dels Raiers catalans, recollint amb escrits, fotografies, gràfics i maquetes tot el procés de la fusta, des que es marcaven i es tallaven els arbres dels boscos pirinencs fins que arribaven a Tortosa després d’un llarg i difícil camí fluvial. Els Raiers es dedicaven al transport de la fusta utilitzant la força de l’aigua dels rius. En aquest sistema de transport, els troncs idòniament lligats serveixen d’embarcació. Els rais són, un sistema de transport però també un sistema de comunicació, ja que traginar la fusta pels diferents rius dels Pirineus fins a l’Ebre posa en relació la gent de les altes valls pirinenques amb el pla i els habitants de diferents valls entre si. Cada any, des del 1979, el primer diumenge de juliol es celebra la Diada dels Raiers. 
Situat a 711 metres d’altitud, entre Isona i el port de Comiols (Pallars Jussà), trobarem el poble de Covet, el camí per accedir-hi, des de Isona, està ben senyalitzat. Es té menció del lloc de Covet des de l’any 1033 com a límit del castell de Llordà, en la venda dels comptes d’Urgell a Arnau Mir de Tost. L’església de Santa Maria de Covet s’esmenta l’any 1107 i l’any 1921 fou declarada monument nacional. En aquest monument històric-artístic, destacadísima joia del romànic del s.XII, destaca la façana amb la portada esculpida i una gran rosassa i bonic timpà amb arquivoltes esculpides. Arcs i capitells de l’interior i la capçalera amb els tres absis on podem contemplar les meravelloses mènsules que es troben sota la cornisa de l’absis central. La imatge de Santa Maria de Covet es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’església, podrem contemplar una bella còpia de la talla policromada de la Mare de Déu de Covet del s.XII-XIII, patrona del lloc. D’aquest lloc provenia la famosa imatge del Sant Crist de Conques. 
Amb una extensió de 35 km2 i una població de 117 habitants, aquest municipi limita amb l’Alta Ribagorça i amb el Pallars Sobirà. Comprèn l’enclavament de Larén, dins de la zona geomorfològica de les Nogueres, que els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Capdella separen del terme propi de Senterada. El poble a 729 m. altitud és situat a redós dels conglomerats postcretacis, a la riba esquerra del riu de Bellera, vora la confluència amb el Flamicell. 
L’origen de l’església parroquial es remunta al s. IX, encara que la fesomia i l’estructura actuals són fruit de diferents transformacions i barreja de dos estils. Entre el 1638 i el 1642 fou construïda l’església actual (el campanar actual, del 1909, substituí l’antic d’espadanya). Amb una estructura d’una sola planta, la Basílica (títol que li fou concedit per Pius XII el 1923) és presidida per la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de la ciutat, talla de fusta gòtica de 2 m. d’alçada, una verge trobada de característiques gòtiques (s.XV), que substitueix l’original, desapareguda en un incendi que destruí l’altar major. El 1701 es va dur a terme la construcció de l’actual retaule de l’altar major, d’estil barroc, obra del mestre J. Argemir, que va ser destruït el 1936 i reemplaçat per l’actual, de característiques semblants, el 1952. Un altre element que destaca és l’orgue, d’origen barroc, restaurat a principis de segle pe l’enginyer de la Canadenca ES. Pearson, la companyia que realitzava les grans obres hidroelèctriques de la Noguera Pallaresa. L’eclecticisme de l’edifici també es reflecteix a la portada, on conviuen elements clàssics amb un modern timpà, obra de l’escultor Pujol-Grau.
El Parc Cretaci és una iniciativa que pretén promoure el desenvolupament de la Conca Dellà a partir de la potenciació dels seus recursos naturals i culturals, especialment mitjançant un dels seus valors patrimonials més específics i significatius: els grans testimonis de dinosaures del Cretaci, l’últim moment que van trepitjar la terra abans de la seva extinció.
El molí de l’oli de Sant Josep forma part del conjunt artístic anomenat Torre Mauri.
Fins les darreries del s. XIX, Tremp fou una ciutat tancada per muralles, relligades per 6 torres de defensa, de les quals actualment en resten tres: la de Mingo, prop de l’entrada de Capdevila, la de la Sagristia, propera a l’absis de l’església i la dels padres, al costat del portal de Soldevila. Al peu de la muralla, i per tal de reforçar les mesures de defensa, hi havia un fossat, el Vall, del qual pren el nom l’actual passeig que porta fins la plaça de la Creu. Aquest fossat és ocupat avui per les terrasses de les cases del nucli urbà. La torre rehabilitada dels padres s’ha integrat al Centre de Cultura Josep Manyanet, l’antic col·legi St. Josep, avui seu del Museu de Ciències naturals del Pallars. El Portal de Capdevila enllaçava amb l’antiga carretera de Lleida i Artesa de Segre, que discorria per l’actual rambla del Dr. Pearson, popularment coneguda com el Passeig . Aquest espai i els carrers que l’envolten, constitueixen un exemple del nou urbanisme fruit de l’expansió urbana posterior a l’enderrocament de les muralles, plasmat en l’anomenat Pla Moore (1927), inspirat en el model d’eixample en illes. 
“El passat juliol de 2002 varem localitzar dues esglésies romàniques de la comarca del Pallars Jussà de les que solament es tenia coneixement de que havien existit, però s’ignorava completament el lloc exacte del seu emplaçament. Les dues esglésies es localitzen dins del despoblat de Puiforniu, completament enrunat i situat fora de les principals vies de comunicació (a peu) actuals. Les dues esglésies són les següents: Antiga Església Parroquial de Sant Feliu de Montformit i Església de Sant Esteve de Montformit
L’antic Hospital dels Pobres va ser fundat pel doctor Jaume Fiella el 1521 a Tremp. És un edifici del segle XVI amb reminiscències gòtiques apreciables, fonamentalment a l’antiga capella. Al llarg de la seva història ha rebut diferents úsos: hospital per a les persones sense recursos, l’Hospital dels pobres; escola pública; presó, magatzem municipal i Jutjats de Primera Instància.