El llegat dels Erill

Vilaller

El Pont de Suert

La colleccio d'art sacre de la Ribagorça

Coll

Santa Maria de Cardet

Al tombant dels segles XI-XII, el poderós llinatge dels Erill, que dominava la vall de Boí, va fer bastir el conjunt d’esglésies romàniques de la vall, corresponents al període romànic anomenat llombard, d’una bellesa extraordinària, caracteritzat per la decoració amb arcuacions cegues, lesenes als absis i campanars que en la major part d’aquest conjunt són de torre de planta quadrada.
Arribant al Km.15.5 de la carretera principal que va d’El Pont de Suert a Caldes de Boí, agafarem la bifurcació que hi ha a l’esquerra, fins a trobar Erill la Vall, poble del municipi de Barruera, a la comarca de l’Alta Ribagorça i situat a la vall de Boí.
Un cop allà, podrem gaudir de la puresa arquitectònica de l’església de Santa Eulàlia, situada al casc antic i una de les construccions que dins la línia romànica presenta característiques excepcionals. Majestuosa imatge del segle XII d’una sola nau, coberta de fusta, absis semicircular, dues absidioles formant creuer, porxo amb arcades sobre columnes, i un magnífic campanar de base quadrada i de torre de sis pisos, del tipus llombard, amb finestres geminades. En procedeix el famós grup escultòric del Davallament, repartit avui entre el MNAC i el MEV. Unes pedres que parlen de mans creadores, una bellesa en harmonia amb el seu entorn, en definitiva, una visita imprescindible que de ben segur tornarem a repetir. Inici

Villa-llar, primera llar de les Altes Valls. Aquest poble situat a la comarca de l’Alta Ribagorça, limita amb la Val d’Aran i la frontera amb Aragó. La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Ribera Ribagorçana. És el poble més important de la vall de Barravés, vila closa entre els segles XI-XIX, ho demostra així el cap de la vila, que tenia quatre portes, una a cada cobert; els coberts, cobrien quasi tots els carrers que eren costaners; i les cases eren grans, amb arcadas a la porta i amb soterranis gòtics. Un passat que hom endevina tot passejant pel nucli antic, de petits carrers irregulars, estrets i costeruts, amb arcadas i passadissos, ara encerclats per la part nova del poble. A la plaça de l’església podrem visitar l’Església parroquial de Sant Climent de finals del segle XVIII, d’estil barroc, edifici de tres naus on destaca el seu campanar octogonal. Admirarem el pont romànic i l’Om del Trinquet. Ens arribarem a la casa natal de Mossèn Antón Navarro, que va néixer a Vilaller l’any 1867. Va estudiar la carrera eclesiàstica i fou premiat nombroses vegades en certàmens literaris dels Jocs Florals. Al N de Vilaller, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, es troba el santuari de la Mare de Déu de Riu Pedrós, refet l’any 1950 amb les seves mateixes pedres, pel bisbat de Lleida, coincidint amb la construcció de l’edifici del Seminari Conciliar de Lleida, de pedra i flanquejat de quatre torres als angles. Vora la carretera, a l’altre costat del riu, visitarem l’ermita de Sant Mamet, i més avall hi ha l’ermita de Sant Antoni. Inici

Situat a la riba del riu, esdevé el centre de serveis de l’Alta Ribagorça. Els orígens del poble es perden a la baixa Edat Mitjana. Possiblement, fou un petit nucli que vivia del cànon de pas d’un pont, destruït diverses vegades per les riuades o les guerres i tornat a refer sempre de nou, probablement en el mateix lloc exacte. La part antiga del poble està relacionada amb els mercats i s’edificà prenent com nuclis dues places porxades, la del Mercadal i la Major que possibilitaven el comerç encara que fes mal temps. La vida del pobles’estructurava, fins fa relativament pocs anys, en el nucli antic, del que destaquem, a més de les places, el carrer Major també porxat, les façanes de l’edifici barroc de Ca de Jaumot, Ca del Segretari i Ca del Notari; el misteri del carrer Escú i la bellesa del carrer d’Avall, típic de muntanya, on hi tenien la seu la majoria de les cases menestrals del poble; el Palau Abadial (edifici gòtic civil s.XV, antiga residència dels abats del monestir de Lavaix). La seva alta torre, fa funcions de campanar de l’església vella, la qual va ser bastida en època romana i modificada durant el barroc, és de planta de creu llatina amb tres naus i creuer (el seu interior conté una col·lecció permanent de retaules barrocs). Amb un breu recorregut es pot visitar aquesta part antiga fins arribar al riu. La part nova de la població es va anar construïnt des del bastiment de les centrals hidroelèctriques. L’empresa ENHER va construïr molts habitatges i carrers sencers amb molts espais verds, i el temple de l’Assumpció (Eduard Torroja 1955) a base d’una acumulació de volums de granit i formigó i que fou el primer temple d’aquestes característiques que es construí a l’Estat espanyol. El terme del Pont de Suert, té els seus límits meridionals cap a les solitàries cingleres de la serra de Sant Gervàs, als Prepirineus, i cap el Nord arriba fins al Corronco de Durro i al cim del Cap dels vedats d’Erta, en plena serralada pirinenca. Natura, retaules, escuts, capitells, pedres antigues... present i passat d’un poble. Inici

L’Església Vella de l’Assumpció de Maria del Pont de Suert ja és una Col·lecció Permanent d’Art Sacre de la Ribagorça. Des del 1993 s’han dut a terme per Setmana Santa set Exposicions monogràfiques d’art Ribagorçà: Christus al 1994, Kyrios al 95, Sanctus al 96, Maria al 97, Regina al 98, Lavaix al 99, Hágios al 2000 i avui al 2001 ja es pot consolidar aquest edifici, d’època barroca, com un petit però gran museu religiós al Pont de Suert, que permetrà difondre una part del llegat cultural i artístic de la Ribagorça. La Col·lecció està formada pels retaules ja existents a l’església, dels quals destaquen el de l’Assumpció de Maria del 1731, el de Sant Sebastià patró del Pont de Suert datat del 1730, el de Castilló de Tor i el de Sant Cristòfol de Sirès, entre d’altres. També es pot gaudir d’un petit record històric a Monestir de Lavaix del s.IX, els abats del qual foren senyors del Pont de Suert durant segles. En el nivell superior, els antics cors, s’han exposat diferents peces representatives de disciplines artístiques diferents: imatgeria, orfebreria i pintura. La imatgeria conté un gran nombre de sants i Mare de Déus barroques de diferents esglésies, però destaca la Mare de Déu de la Mola, imatge romànica del segle XIII i l’Assumpció d’Erillcastell del segle XVIII. En aquesta col·lecció s’exposa l’orfebreria i objectes eucarístics curiosos, juntament amb la llosa de Santa Maria de Coll del segle XII on queda documentada la consagració del temple. Una petita referència a la pintura barroca donarà per finalitzada l’exposició al nivell superior, però l’arranjament de les parts altes ha fet possible també visualitzar l´estructura arquitectònica original del sistema de coberta de l´església. En resum, aquesta col·lecció permet als visitants contemplar l´expressió artística de l´art custodiat per la parròquia, i difondre´l a tothom amb la intenció de respectar-lo per tal de comprendre millor el sentit religiós de la vida dels nostres avantpassats ribagorçans. (Ajuntament d’El Pont de Suert). Inici

Situat a la dreta del Noguera de Tor a la vall de Boí (Alta Ribagorça), aigües avall de l’estret de Cabanasses, trobem el pobla de Cóll on abans d’arribar-hi, trobarem la preciosa església parroquial de Santa Maria de Cóll del s.XIII. Conserva l’estructura primitiva del segle XII, de nau única capçada per un absis semicircular. Té afegida una capella lateral al costat nord i un campanar de torre gòtic, adossat a la banda sud. Als peus de la nau hi ha un cor amb una notable barana de traceria gòtica. Cobreix la nau una volta de canó reforçada per dos arcs torals; el de l’oest recolza sobre dues pilastres semicílindriques amb capitells esculpits esquemàticament, i el més proper a l’absis té les pilastres interrompudes a mitja altura. La volta de l’absis és de quart d’esfera, la capella nord té volta de canó i la del campanar és d’ogiva enlluïda. Un fris d’arcuacions que destaquen sobre un parament de carreus grossos, potser un dels aparells més bells de la vall, ressegueix tot el perímetre de la nau i de l’absis. La porta d’accés, que conserva un forrellat de tradició medieval, s’obre a la façana oest. Consta de tres arcs de mig punt en gradació, amb un fris escacat a l’extradós i dues arquivoltes suportades per columnes de capitells esculpits. Els exteriors, més malmesos per l’erosió, presenten motius de tipus vegetal; els interiors tracten un tema força habitual en l’escultura romànica: la lluita de l’home i la fera. Sobre la portada destaca un crismó esculpit en baix relleu.
Recomanem la guia “La vall de Boí Patrimoni de la Humanitat”. Editorial Pòrtic. Inici

Es troba en un extrem del petit poble de Cardet, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
El primer esment del lloc és del 1054 i sovint apareix als convenis pallaresos de la segona meitat del s. XI. Cap al 1070, la vila de Cardet devia ser lliurada en feu per Ramon IV de Pallars Jussà al llinatge dels Guerreta. Al s. XII consta a Cardet l’alta senyoria dels barons d’Erill. Fins a la pastoral del 1373 no es te noticies de l’església.
Església construïda en un terreny amb pendent, per la qual cosa l’absis, és molt més elevat que el cos de l’única nau, coberta actualment per quatre trams de volta d’aresta. L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta.
A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella afegida a l’obra original. Lesenes i arcuacions cegues ornamentat l’absis.
L’única decoració escultòrica de la façana es disposa a dues dovelles de la portada; es tracta de dos relleus, un crismó i una creu incisa, tots dos de factura molt rudimentària.
Al mur oest s’obre la porta d’accés, d’arc de mig punt i protegida per un porxo. Per sobre de la coberta del porxo hi ha dues finestres d’una sola esqueixada. Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls amb un segon pis d’un ull.
Procedent de l’església, el Museu d’Art de Catalunya conserva una biga travessera de fusta policromada i un frontal d’altar, també de fusta policromada, dedicada a la Mare de Déu.

Recomanem la Guia La vall de Boí (Romànic. Parc nacional. Passejades i Serveis) i La Ribagorça. Guies Comarcals ambdós de Editorial Pòrtic. Inici