 Aquesta activitat, relativament jove, es va iniciar als anys 60 als EEUU, i es coneix també pel nom de Surf de neu. Es tracta de lliscar avall per les pistes de neu sobre una planxa que té una forma molt semblant a la d’una taula de surf. Es pot practicar a tot tipus de pistes, algunes estacions ja tenen un Snowpark i s’estan instal·lant Halfpipe per a la modalitat de salts i el Bigjump per a grans salts tant per a professionals com per amateurs experimentats. El poden practicar persones de totes les edats; per els nens es recomana començar l’aprenentatge entre els 6 i 7 anys. Actualment la tècnica és més acurada. No cal un nivell, però l’experiència amb els esquís ajuda molt després d’un curt aprenentatge. S’utilitza una planxa que pot ser de material d’Injecció (les més econòmiques); Sanwich, Monocasco o Dualtec; les mides depenen del pes de la persona; l’amplada segons la grandària del peu; te dues fixacions amb una separació l’una de l’altre en funció de l’alçada de la persona i l’angle de les fixacions s’adapten al tipus de modalitat. Hi ha tres tipus de fixació, segons la bota que s’utilitzi. Hi ha tres tipus de bota: La Tova, per salts; La Step-in, automàtica, molt còmode i practica; i les Dures per competició de slalom, gegant i també per pistes. La roba ha de ser còmode i que permeti la mobilitat. El casc és recomanable. A les botigues d’esports i a les pistes d’esquí, trobarem tot el material necessari per practicar aquesta activitat, tant si el volem comprar, com si el volem llogar. També ofereixen serveis de professors professionals que faran més fàcil i segur el nostre aprenentatge. S’organitzen cursos per a nens i adults d’una setmana de durada i també tots els caps de setmana. En sortides de llarg recorregut no hem d’obligar portar a la motxilla un estoig de primers auxilis, una pala, un arva, manta tèrmica... Hem de respectar sempre les normes de seguretat per evitar accidents. Inici
 Aquest esport de neu, barreja d’esforç i aventura, és una combinació d’esquí de fons i excursionisme, reservat als més aventurers. La forma física, el coneixement de la tècnica de l’esquí alpí en els descensos i l’experiència alpinista per moure’s en alta muntanya hivernal, és molt important, tenint en compte que ens mourem per ambients inhòspits, amb possibilitats de perills i ensurts. Cal estar preparats per tot tipus de terreny: neu tova, pols, primavera, crosta o glaçada. Podem fer travesses, ascensions o recorreguts. La millor època per practicar-lo és a finals de l’hivern i a la primavera. Abans de programar la sortida ens hem d’informar de les muntanyes que son aptes i conèixer l’entorn en els que ens mourem. Els esquís (en evolució constant) són pràcticament iguals que els d’alpí, però molt més lleugers. La fixació permet alliberar el taló per poder pujar com si caminéssim i són imprescindibles les anomenades pells de foca (sintètiques) i els grampons d’esquí. Les botes son una barreja de bota de muntanya i bota d’esquí, de plàstic i amb sola de goma. La roba serà còmode, que permeti la mobilitat i adequada per l’època o tipus de sortida que farem. És imprescindible portar ulleres, llum frontal, crema solar, ARVA, estoig de material de reparació, estoig de primer auxilis, manta tèrmica...Aquesta activitat esta oberta a tothom, sense límit d’edat, dons la dificultat, la duració i els itineraris es poden adaptar al estat físic de cadascú. Però degut a que implica preparació física, coneixement de tècniques d’orientació: mapes, brúixola i altímetre; també de primers auxilis, d’alimentació, organització, de tècniques d’evolució amb els esquis...és molt important evitar una formació autodidacta i aconsellem recórrer a cursets impartits per personal qualificat per les Escoles d’Alta Muntanya federatives, clubs solvents, empreses d’esport i aventura amb monitors experimentats...Podrem admirar la natura sense presses, pels boscos nevats, caminant per la neu en llibertat...però sempre amb un gran respecte per l’entorn. Inici
 L’activitat que proposem aquest mes es pot practicar en qualsevol tipus de terreny -pla, ascendent o descendent. El passeig és la pràctica més elemental i a l’abast de qualsevol persona capaç de caminar damunt la neu. Es fa per pistes senyalitzades i marcades, generalment molt planes o sense desnivell. L’excursió és una altre modalitat que es fa per un recorregut més extens i amb més dificultats tècniques i per itineraris senyalitzats on cal tenir un nivell més alt d’esquí, coneixements de la muntanya i el terreny. Els esquís tindran una amplada entre 5 i 6 cm. L’espàtula perd alçada respecte a la dels de competició i són més pesats. La sola incorpora sistemes antilliscants. Les fixacions tenen com a finalitat d’immobilitzar la bota per la part davantera, de manera que no sigui possible desplaçar-la lateralment, però sí aixecar-la per darrera. La talonera és un element indispensable de les fixacions de competició i turisme, que ajuda a immobilitzar el taló quan aquest reposa sobre l’esquí. La seva evolució és contínua. La longitud dels bastons guarda proporció directa amb l’alçada de l’esquiador, però també amb la seva tècnica i amb la fortalesa dels seus braços. Com a norma, els bastons han d’arribar a l’alçada de l’aixella. El calçat ha de ser còmode, calent, impermeable i adequat. El vestit, ha de protegir contra el fred, el vent i la humitat, sense impedir els moviments. Cal tenir precaució amb els altres, molta atenció a les senyalitzacions, circular per la dreta, mantenir els bastons prop del cos en els avançaments, no ocupar la traça si ens aturem. Cal portar una motxilla amb: espàtula de recanvi, tornavís, pinces, filferro, cinta adhesiva. Estoig de primers auxilis; cera del dia, una altre de més tova i una altra de més dura. Mapes. Brúixola. Llumins. Roba de recanvi. Llum frontal. Inici
 Aquesta activitat la poden practicar persones de totes les edats, a partir dels 6 anys, hi ha motos per a nens i per adults. No cal experiència, l’aprenentatge es ràpid i la conducció fàcil, doncs nomes funcionen amb gas i fre, te marxa enrera i l’arranc es elèctric. Al igual que les motos d’aigua es juga amb el contrapès del cos i el risc de bolcar es mínim. Cal portar roba i calçat adequats per la neu i les baixes temperatures. El casc no es obligatori però si recomanable. A Espanya no cal permís de conduir, ni matriculació. La seva utilització esta subjecte a pistes forestals de 4 metres d’ample o en circuit tancat. La conducció per zones obertes només és permesa a partir dels 16 anys. És obligatòria l’assegurança de responsabilitat civil fins a 10.000.000 ptas. Hi ha la gama normal; la de dos places; i la gama especial per neu verge i fora pista. Treballen sense velocitat però amb molta potencia, en trobarem des de les de 125 cm3 (4 temps) fins a les superesportives i altres prestacions de 800 cm3 (motors de 2 temps). Les empreses especialitzades en aquest vehicle, les d’aventura i les estacions d’esquí, posaran al nostre abast, per un preu assequible, el lloguer de la moto amb guia i l’informació necessària per gaudir d’aquesta activitat amb el mínim risc possible, dons abans de la sortida hi ha un aprenentatge previ en circuit tancat i la dificultat de l’itinerari s’adapta a les possibilitats dels clients. En els països on la neu es permanent s’utilitzen molt com a medi de transport i disposen de remolcs. Hem de respectar les zones privades i els espais de la natura que estiguin protegits, encara que tot estigui cobert de neu. Inici
 Aquest esport, es practica a Espanya des de fa 12 anys. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern va ser la primera institució oficial en reconèixer el mushing a Espanya. Actualment la Real Federación Española de Deporte de Invierno és la màxima autoritat espanyola en el món del mushing. Practicant aquest esport, el musher (pilot), inicia una aventura on l’home i el gos estan estretament vinculats en un intercanvi d’amor, amistat, col·laboració, esforç i intel·ligència. Una barreja de psicologia canina,mètode, aventura i naturalesa difícil d’entendre per a tots aquells que no han tingut mai un gos. Cal preparació física i molta paciència. Es pot practicar fins a edats inimaginables i amb qualsevol tipus de gos, però tenint en compte que no tots els gossos serveixen, siguin nòrdics o no. Aquests gossos, conserven les qualitats d’un gos de companyia, més la gratificació constant de compartir amb ells entrenaments, travessies, competicions, aventures de muntanya, nits de campament, cansament i repòs. Són instintius, resistents, amb una gran memòria i desenvolupat sentit olfactiu. El malamut, es caracteritza per la seva potència, robustesa i caràcter dominant; el husky és àgil, de grans qualitats físiques, assossegat i més veloç; el samoyedo, bon treballador i de gran velocitat; el groenlandes té molta fortalesa; i l’alaskan husky, encreuament de huskys i altres races de gossos, és el més utilitzat. L’ascendent i conèixer bé els gossos, és un factor molt important per a un bon rendiment. Els entrenaments i les competicions arriben amb el fred, els mushers i els seus gossos recorren boscos i camps iniciant exercicis constants i progressius fins a l’arribada de la neu. El material imprescindible és: els gossos, el trineu de sprint o de mitja o llarga distància (de fusta, alumini o fibres sintètiques), arnès adaptat a cada gos, collars, cordes de diferents mides, mosquetons, ganivet... i no oblidar el menjar, la beguda, la farmaciola, que el transport dels gossos es faci amb suficient espai vital per viatjar amb comoditat...Cal assessorar-se bé per especialistes a l’hora d’adquirir el material i els gossos. Pertanyent a un Club estarem assessorats en: tècniques, materials, campionats, asegurances... En algunes pistes d’esquí podem practicar aquest esport per familiaritzar-nos. Inici
 Aquest esport s’anomena així, perquè en aquesta modalitat del Snowboard, el surfista, baixa lliurament una muntanya, escollint el recorregut que més li agrada. És el freeride. Quan el nivell de la zona supera pendents de 50º, passant per estrets corredors, passos exposats i tallats o barrancs, se li acostuma a anomenar snowboard extrem, doncs un error pot ser fatal. L’home i la muntanya estan en contacte amb una taula de snowboard. És gratificant assolir un cim i davallar-lo. Sempre hem de tenir en compte que es necessari tenir cert nivell, que s’ha de conèixer els risc d’allaus, diferents tècniques d’escalada, rescat, anar equipats adequadament i practicar-lo en grup... El Pirineu ens ofereix increïbles racons...llocs al Pallars, (com la zona de Tavascan i altres), amb gran quantitat i qualitat de neu... és el preferit per gent d’arreu d’Espanya i d’Europa, i on també si fan importants proves com la del Freeride Oxigen. És una manera més de lliscar i gaudir de la neu.
Article del Snowboarder: Jordi Prió de Tremp
Foto: Steve McAllister
Lloc: Tavascan. Inici
 Aquest mitjà de locomoció ancestral, sembla que apareix als pobles d’Àsia central, i que des de les estepes siberianes i de Mongòlia van emigrar cap el continent americà per l’Estret de Bèring. Aquest fet va permetre el desenvolupament de cultures en zones on el desplaçament per la neu hagués estat impossible, es va poder explotar els recursos de la terra, caçar a l’hivern, establir noves comunicacions i el comerç. Existien diferents tipus depenent del terreny i la densitat de la neu. A l’Oest eren llargues i estretes; a L’Est entre els montagnais naskapi, eren molt més amples, a vegades ovalades i altres, casi rodones. Els hi posaven noms d’acord amb la seva forma: cua de castor, pota d’os, cua d’oreneta... Als països nòrdics s’han trobat pintures rupestres de més de 2000 anys, on hi ha evidències de l’utilització de fustes i lianes lligades als peus. Els inicis a Catalunya van ser a principis del segle XIX.
El plaer de caminar per la neu verge amb raquetes, permet avançar sense enfonsar-se i explorar nous indrets. La marxa amb raquetes té la seva filosofia i la seva tècnica. La sincronització de moviments, el repartiment de pes, els salts, el pas patinador, el ritme, l’equilibri... fan de les raquetes una pràctica esportiva amb caràcter propi. Aquest esport el pot practicar tothom, des de l’infant a l’avi, en família, amb amics i en solitari.
Les raquetes han de ser lleugeres, resistents a l’abrasió, polivalents i maniobrables en tot tipus de neu i pendents. Hi ha quatre tipus: canadenques, útils per a terrenys plans i neus fondes; d’iniciació, per terrenys plans i neus fondes; de passeig, per a terrenys accidentats i de muntanya, molt polivalents en tots els terrenys i tot tipus de neu.
Materials (dependrà del tipus de sortida): Calçat sola dura i gravada, canya alta i impermeable. Roba interior de cotó, llana fina, seda o fibra sintètica de tacte agradable amb una bona transpiració i que fan molta escalfor. Anorac ample. Pantalons amb elàstics i alts de cos. Paraneus. Guants no molt gruixuts i unes manyoples, Mitjons un de fil i un de llana. Ulleres, grampons, fixacions, motxilla, termo, cantimplora, altímetre, brúixola, mapa, arva, pala de neu, sonda, baga i mosquetó, corda, farmaciola...
Abans de sortir, és important conèixer les nostres possibilitats, condicions físiques i tècniques. Informar-se de l’estat del temps. Escollir l’itinerari adient. Es poden fer sortides d’un sol dia, de diversos dies, travesses i ascensions de notable dificultat fent bivac o estades en refugis...
Cal conèixer els perills que ens poden obligar a fer maniobres imprevistes que haurem de solucionar amb rapidesa i seguretat, estar sempre atents, seguir la lògica del terreny i tenir compte amb els allaus.
Les empreses d’esport i aventura posen al nostre servei guies especialitzats i tot el material necessari que fan possible que tothom pugui practicar aquest esport amb garantia i seguretat.
Recomanem “Les raquetes de neu” de Josep Baqués i Soler . Informació i fotografia cedida per Guies de Muntanya de Sort . Inici
 La primera informació que es té de l’escalada en gel es remunta al segle XVI. Els pastors dels Alps es subjectaven als peus una espècie de ferradura amb claus que els permetia caminar pel glaç que trobaven mentre pasturaven els seus ramats. A principi del segle XIX els cavallers anglesos que estiuejaven als Alps van començar a fer ascensions guiats pels pastors, iniciant un esport que es va anar estenent per tot el món. El terreny tradicional només es troba en alts cims: glaceres, pendents de gel i corredors, estalactites, cornises... L’origen del gel es alguna forma de precipitació solida i l’acció combinada del temps, la pressió i l’escalfor el transforma en el que coneixem com a gel glasiar. També hi ha el gel de fusió o gel de cascades que es troba en la coincidència d’aigua i temperatures sota zero, generalment més fràgil i de més pendent però més desafiant per l’escalador. La puresa en l’experiència del gel radica en aprendre a usar un mínim d’ajuda en la forma més eficaç possible. Els que trien el plaer i el desafiament de les cascades gelades o les parets alpines han d’anar equipats amb material i vestimenta especials. Un piolet i uns grampons ben utilitzats i concentració poden magnificar la percepció de l’existència per part de l’escalador, la sensibilitat del qual es veu amplificada per les seves eines. Unes eines simples, ben dissenyades i versàtils, combinades amb una tècnica adequada i l’experiència, i aplicades a una ascensió apropiada permetrà a l’escalador de gel gaudir d’una gran experiència. El món del gel és fascinant, reptador, elemental, variat, capaç d’ampliar idees i captivador.
S’ha de tenir en compte que el gel canvia dia a dia i fins hi tot d’hora en hora. L’escalador del glaç, a més d’aconseguir un nivell d’eficiència tècnica, ha de desenvolupar també la intuïció que li permeti captar aquestes condicions sempre canviants. Ha de comprendre els fenòmens de les avalanxes, tenir coneixements de meteorologia, de les diverses condicions de la neu, saber orientar-se eficasment, moure’s amb seguretat sobre la neu i les glaceres i saber evitar riscos. És important l’entrenament físic i mental i, una bona planificació.
Els materials canvien de disseny i es perfeccionen constantment: piolets, martells, grampons, cargols de gel tubulars i estaques de neu, dissipadors d’energia, cordes, l’arnes, llanterna frontal, mapa, brúixola, altímetre, clinòmetre, estoig de reparacions, farmaciola, aliments, raquetes, esquís, motxilla, ulleres de sol i les de ventisca... La roba ens ha de permetre mantenir el cos calent, les mans, el cap i la cara protegides. Els nous teixits i aïllaments desenvolupats han incrementat el confort i les probabilitats de supervivència. Per escollir les botes caldrà que ens aconsellin a la botiga. Es important tenir en compte les virtuts, defectes i característiques funcionals de l’equip i tractar-lo amb cura per evitar el deteriorament que pot causar accidents.
Les empreses d’aventura posen a la nostra disposició materials i guies per poder practicar aquest esport amb totes les garanties necessàries a més d’assessorament per conèixer les nostres possibilitats per a practicar-lo.
Informació avalada i fotografia cedida pels Guies de Muntanya de Sort. Inici
|
|
